L’any 1935 Sadurní Brunet es va traslladar a Calella per confeccionar les figures dels gegants de la població. L’encàrrec el va rebre d’un constructor de la localitat, Narcís Lagares Banús, que va dur a terme totes les gestions, a més de posar un espai on fer-los i pactar les despeses que consten en la correspondència conservada: 2.000 pessetes de material i 450 de la feina del mateix Brunet. Segons anota el seu fill Jordi, devien ser dels pocs ingressos que tenia la família en una època difícil i amb poca feina ben remunerada.
En el blog sobre la faràndula de Calella es dona informació sobre la història d’aquestes figures apuntant que la seva construcció la va començar l’escultor olotí Jaume Ferrarons, el qual, quan havia començat el bust del gegant, va morir sobtadament. A partir d’aquí intervé Sadurní Brunet per enllestir les tres figures, incloent-hi el dibuix de la carcassa i dels vestits (tal com es pot veure en un esbós). Un cop s’observa el conjunt, sembla difícil de creure que l’autoria i el modelatge de totes les figures no siguin exclusius d’un mateix autor. Sigui com sigui, mostra, un cop més, la seva habilitat tècnica per resoldre projectes de tota mena i la capacitat d’acomodar-se als condicionants previs. Com a curiositat, cal esmentar que en el mateix blog es diu que Ferrarons es va inspirar en el gegant d’Olot per dissenyar el de Calella i que Sadurní Brunet va prendre com a model una de les seves filles (probablement Conxita) per a la gegantessa.
S’han conservat tres documents que permeten fer un seguiment de l’encàrrec: una carta de Narcís Lagares adreçada a Joan Brunet Forasté, datada l’11 de març de 1935, en què li trasllada la voluntat de la comissió de fer els gegants; un rebut de l’avançament d’una part de les despeses totals pressupostades, i una darrera carta breu, del 14 de juny de 1935, en què li recorden que els gegants es sufragarien per subscripció popular i que no rebria tot l’import de la feina fins l’any següent. L’esclat de la Guerra Civil va fer que es quedés sense cobrar, circumstància que va agreujar la delicada economia domèstica d’aquella època.
Els gegants es van presentar el 20 de juny de 1935 i, posteriorment, es van refer amb cartró en els tallers de l’establiment El Ingenio, de Barcelona, perquè eren de guix massís i molt difícils de portar. Les figures han patit una accidentada història, però gràcies al fet de conservar els motlles s’han pogut recuperar. L’any 2002 es va estrenar una rèplica actualitzada i es van batejar amb els noms de Quirze, Minerva i Mastegamosques. Podeu trobar més informació i imatges en el blog: http://gegantscalella.blog.cat/figures/
Fragment de l’article «Història dels gegants de Calella i dels orígens de la colla dels geganters (1935-1985)», de Jordi Amat i Teixidó, publicat a Sessió d’Estudis Mataronins. Mataró. Núm. XXXII (2016) , p. 211-244. Article complet en aquest enllaç.
«(…) En aquest moment entra en escena un altre personatge bàsic per a la nostra història, em refereixo a Narcís Lagares Banús, constructor de 52 anys, d’origen olotí i afincat a Calella d’ençà el 1929 o 1930. Tenia una preciosa casa, avui desapareguda, al carrer Costa i Fornaguera cantonada Passatge de Maria Cristina. El taller situat als baixos, prop de l’eixida, serviria com a centre de creació dels gegants i del Mastegamosques, un curiós nan que té un llunyà parentiu amb en Lligamosques d’Olot, representava un bufó, anava vestit de color vermell i portava cascavells penjant, a la mà duia un espolsador. El model copiat va ser el dels gegants d’Olot, el bust del gegant tenia una clara semblança al gegant olotí, la gegantessa copiarà el de la filla de l’escultor Brunet i se seguiria així la mateixa pràctica que a Olot, on la geganta també copiava el rostre d’una noia del poble. S’escollí aquell model per la gran tradició que té la capital de la Garrotxa, per ser la procedència d’en Narcís Lagares i dels escultors Ferrarons i Brunet, arribats expressament d’Olot. La sobtada mort de l’artista Ferrarons va ser una gran contrarietat, el quinzenari Cap-Aspre se’n feia ressò. No obstant això, no s’aturà l’obra, s’havia posat un calendari, havien d’estar enllestits per la festivitat de Sant Quirze i Santa Julita o pel Corpus, aquell dia havien de ser batejats i regalats a la ciutat de Calella. Va caldre cercar un altre escultor, seria el també olotí Brunet, qui acabaria l’obra de Ferrarons, completant amb èxit les testes de fang (…).»
Sadurní Brunet Pi 
Felicitats per la iniciativa de recuperar i dignificar la memòria de Sadurní Brunet. Calella té un deute amb aquest escultor que fou capaç de realitzar uns gegants d’una altíssima qualitat artística. Jaume Ferrarons, que també era d’Olot, havia començat les escultures, però no va poder acabar-les perquè morí sobtadament.
Tan sols comentar dos aspectes. La població es diu “Calella”, no pas “Calella de Mar”. Agrairíem la correcció.
Els noms de Quirze i Minerva corresponen als gegants recuperats l’any 2002, inspirats en els noms de les festes majors de Calella. Sadurní Brunet, però, no conegué mai aquests noms. Els gegants eren anomenats, simplement, gegant i gegantessa.
Van ser estrenats el 20 de juny de 1935, en la diada de Corpus. Posteriorment van ser refets amb cartró als tallers de “El Ingenio”, de Barcelona, perquè eren de guix massís i molt difícils de portar. L’esclat de la guerra va fer que les escultures de Brunet es perdessin, però, es van conservar els motlles. De manera que aquests gegants van poder ser recuperats posterioment, el 1943 i abandonats de nou el 1961.
Un cop més felicitats per l’exposició i per la voluntat de recuperar la figura de l’artista polifacètic Brunet.
M'agradaLiked by 1 person
Benvolgut Aniol,
Moltes gràcies pels comentaris. Les dades que aportes serviran per corregir i enriquir els continguts.
En relació a la denominació de Calella, cal demanar disculpes perquè, ben probablement, es deu a la distinció que fem els habitants de les terres gironines per tal de no tenir confusions respecte a la localització que tenim més propera de Calella de Palafrugell.
Gràcies, de nou, i contents que us agradi la iniciativa.
David Santaeulària (administrador de l’espai web)
M'agradaM'agrada