Durant la residència a Garriguella per fer la reconstrucció de l’interior de l’església de Santa Eulàlia de Noves, Sadurní Brunet va fer propostes de reformes a esglésies de localitats properes, com les de Pedret i Marzà, Vilajuïga o Colera. De totes elles, la que va poder dur a terme un més ampli i que, en part, encara es conserva, és el de l’església de Sant Feliu, a Vilajuïga. Es tracta d’un edifici originari del segle XI que conserva el tram d’accés de l’estructura romànica però no pas la capçalera o absis principal, ja que durant els segles XVIII i XIX es va eixamplar amb dues naus laterals i es va allargar amb un cos neoclàssic de nau única. En el lloc on s’uneixen les dues seccions, hi ha un cortinatge i una volta de maó decorada amb una rosassa que permet separar la part més nova de l’antiga, assolint la curiosa paradoxa de poder disposar de dues esglésies en una de sola. Es pot parcel·lar o utilitzar la part que convingui, amb l’altar major situat a l’absis del final i un altre de mòbil al mig. El recorregut des de la porta d’entrada s’inicia a la part més antiga i darrere els cortinatges s’accedeix a la part més moderna, el lloc on hi ha els altars dissenyats per Sadurní Brunet. Amb lleugeres variacions ―com el repintat modern, la desaparició de la barana i la trona―, l’altar major i els altars laterals de la Puríssima i del Sagrat Cor s’han conservat amb els elements originals que va construir.
Pel que fa a les esglésies de Sant Esteve, a Pedret i Marzà, i de Sant Miquel, a Colera, no s’han conservat imatges que permetin contrastar l’abast real de les feines que hi va dur a terme. Més aviat es podria deduir que, si no va fotografiar res ―un procés habitual cada vegada que acabava una obra prou important―, les intervencions devien ser poc destacables o inexistents.
Sadurní Brunet Pi 
Una resposta a “Vilajuïga”