Presentació

Escultor, modelista, dibuixant de tota mena de projectes, d’habitacions de qualsevol estil, treballs d’escenografia i constructor de cels artístics. Tot això prometien les primeres targetes comercials de Sadurní Brunet. I ho va complir. Encara més, hi va afegir les facetes de marbrista, director d’obres, restaurador d’esglésies, dissenyador de mobles i elements de forja, etc. Un perfil polivalent que tant servia per atendre feines especialitzades com per dirigir equips d’operaris en la reforma de cases o botigues. S’adaptava a les circumstàncies: quan aquestes eren favorables, desplegava una gran capacitat creativa i, quan no ho eren, feia ús de la seva habilitat tècnica per ajustar-se a nous encàrrecs i així poder tirar endavant la família.

Es fa complicat, doncs, encasellar-lo, però no pas per voluntat pròpia, ni perquè fos un tastaolletes o un diletant artístic. La seva trajectòria és un viu reflex de la sacsejada època que li va tocar viure. La bonança constructiva de l’etapa modernista li va permetre generar esplèndids projectes que avui etiquetaríem com a interiorisme i disseny. Les estretors d’altres moments el van dur a fer incomptables làpides o a voltar pels pobles refent altars i redecorant esglésies malmeses per la Guerra Civil. Però a tot arreu es mostrava talentós, ja fos elaborant els primers pessebres animats que es van poder veure a Olot o confegint enginyoses joguines per als seus fills. I a tot plegat hi hauríem d’afegir el prolífic vessant de fotògraf. Registrava el procés de desenvolupament dels encàrrecs (algunes d’aquestes imatges són valuosos testimonis històrics d’indrets i edificis), retratava amb humor el seu entorn familiar i tenia una peculiar sensibilitat artística.

Sadurní Brunet: interiorista, dissenyador, fotògraf i constructor de cielos proposa una aproximació raonada a la seva trajectòria, a partir d’una selecció de les 3.802 imatges i 1.220 dibuixos del fons que custodia l’Arxiu Comarcal de la Garrotxa. Un conjunt molt important de material que ve acompanyat d’una sèrie incompleta de dietaris de treball i mitja dotzena de carpetes en les quals el seu fill Jordi Brunet Forasté (que, l’any 2006, va cedir tot el fons a l’Arxiu després d’haver-hi posat ordre) referenciava alguns noms de persones i de localitzacions per tal de facilitar-ne la identificació.

La periodització que hem establert està relacionada amb episodis històrics, canvis de residència i, sobretot, amb el predomini d’un tipus d’encàrrecs sobre els altres: les primeres feines a Barcelona; el moment de plenitud modernista que coincideix amb els seus primers anys a Olot; la diversificació d’encàrrecs centrats, fonamentalment, en els treballs en marbre i, finalment, el predomini de la restauració de la decoració d’esglésies que es produeix després de la Guerra Civil.