El fons Sadurní Brunet Pi

El llarg recorregut del conjunt d’esbossos, dibuixos i plànols dels projectes professionals de Sadurní Brunet, juntament amb les fotografies que feia per documentar els resultats, passa per trasllats de domicili, inundacions i altres atzaroses peripècies fins arribar a descansar durant una temporada a l’estudi madrileny del seu fill petit, Jordi Brunet Forasté. L’historiador de l’art olotí Joan Sala Plana va ser qui el va posar en contacte amb els responsables de l’Arxiu Municipal d’Olot. Animat per les primeres converses, Brunet es va dedicar a endreçar el material del seu pare i a esbossar comentaris sobre les fotografies i dibuixos que permeten una primera aproximació a la seva obra i aporten dades biogràfiques fonamentals. En mitja dotzena d’àlbums acompanyats de fotocòpies, textos i cronologies descrivia alguns episodis i projectes concrets; tot allò que la memòria personal i el contrast amb els pocs dietaris conservats li permetia. Una feinada important que serveix de base, de mapa inicial, i que, en cas de no haver-la fet, convertiria el material preservat en atractiva però inexplorada selva de boniques fotografies i dibuixos. És molt recomanable llegir tot el procés en el sentit homenatge que li ret l’arxivera Anna Bonfill en l’article “In memoriam”, publicat en el número 79 d’El Cartipàs l’octubre de 2014.

Finalment, el 28 de desembre de 2005, la Junta de Govern Local de l’Ajuntament d’Olot va aprovar el conveni entre l’Ajuntament i Jordi Brunet Forasté per a la donació i cessió de drets del fons documental de Sadurní Brunet Pi, amb destí a l’Arxiu Municipal d’Olot.

El fons comprèn 3.802 dues imatges, 1.220 dibuixos, una sèrie incompleta de dietaris de treball, la mitja dotzena d’àlbums esmentats amb les anotacions del seu fill i les càmeres que utilitzava. El gruix fonamental de les fotografies és un registre de gran part de les feines desenvolupades, ja fos la reforma d’una casa, la decoració d’una botiga, la construcció d’una làpida, la restauració d’una església, etc. Una mena de catalogació amb la possible finalitat de tenir referències per animar futurs clients i que, en ocasions, suposen testimonis inèdits sobre determinats elements patrimonials o indrets on va treballar. Hi ha una altra part més reduïda d’imatges amb un caire més íntim, tant per les temàtiques —retrats familiars, escenes de vida social, paisatges…— com pel punt de vista més subjectiu i personal. La resta de documentació gràfica és més incompleta i dispersa. Diversos motius poden explicar-ho: són dibuixos i esbossos delicats, més susceptibles de patir el pas del temps o malmetre’s en trasllats i accidents (com l’aiguat de l’any 1940, amb rastres evidents en forma de taques d’humitat i, ben probablement, la desaparició d’un part important del material), que sovint estaven penjats al taller mentre es construïen models o estaven a peu d’obra per fer el seguiment i, així, també s’acabaven fent malbé… A vegades són sèries una mica més àmplies i poden ser reflex de la complexitat d’una obra o revelen les negociacions per anar acomodant la proposta als gustos del client. Fins i tot alguns dissenys de molts elements, com baranes de forja o mobiliari, els traslladava a altres professionals per a la seva elaboració i es devien quedar als seus tallers. Un cúmul de factors motiven el caràcter fragmentari i les llacunes destacables. Es dona la paradoxa que certs projectes importants només es poden descriure parcialment gràcies a les fotografies i, d’altres, degut al fet de no haver-se executat, són més complets i ben conservats.

En aquest fons cal afegir-hi una darrera donació feta per part de la família a principis del 2018. Es tracta d’obres derivades de les seves múltiples activitats creatives i professionals. Alguns dels elements més destacables són la maqueta a escala de l’altar major que construiria entre els anys 1918 i 1919 a l’església de Santa Eulàlia, a Begudà; una sèrie de figures i casetes de pessebre originals i la maqueta de l’escenari d’un teatre, entre d’altres.

En resum, un important volum de material original que, a més de permetre recuperar la trajectòria professional i vital de Sadurní Brunet, pot donar molt rendiment com a testimoni històric i, sovint, un evident gaudi estètic.

2 respostes a “El fons Sadurní Brunet Pi

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s