Tal com s’explica en l’apartat destinat a descriure el fons Sadurní Brunet Pi, malgrat les innegables possibilitats que té, hi ha buits d’informació que impedeixen descriure amb precisió alguns projectes. Pel que fa a les cases, hi ha treballs dels quals s’ha pogut establir la localització i aportar alguna dada bàsica, però no hi ha suficient suport documental per assenyalar i detallar quina mena d’intervenció hi va fer ni l’abast que va tenir, bé sigui perquè només es conserva un sol plànol, o fotos sense cap referència més, o no hi ha explicacions en el dietari, o eren obres menors en què no es requeria expedient d’obres, etc. En ocasions es disposa d’una sèrie més àmplia de dibuixos, però és difícil concloure que es portessin a terme les obres. Podria ser que, amb sort, els futurs processos d’investigació aclarissin més aspectes o es quedessin en simples temptatives. Hi ha sis exemples concrets que il·lustren aquestes casuístiques i, a més, convé esmentar-los per raons d’interès que seguidament s’exposen.
___Casa Carlets___
Un dibuix acolorit, afectat per taques d’humitat i el pas del temps, mostra la perspectiva del projecte de decoració d’un saló i, a la part baixa, hi podem llegir «comedor Carlets» i la data, 1914. L’anotació en el dietari del dia 5 de març del mateix any descriu amb concisió: «Brunet y Casas emplean tres horas cada uno en la medición y gestiones análogas en la casa Rius-Carlets». Finalment, una fotografia de Sadurní Brunet amb el seu fill davant la façana de la botiga del fabricant de llibrets de paper de fumar Carlets, d’Olot, permet començar a establir lligams entre l’empresari i l’artesà. Fins aquí seria tot si no fos pel retrat de dues dones en un menjador que, amb un punt de vista una mica diferent, s’assembla molt al del dibuix esmentat abans: la decoració del sostre, la làmpada i, sobretot, el bonic mobiliari modernista. Les relacions entre els quatre documents —també interessants quan s’observen independentment— no són suficients per filar un bon relat del treball desenvolupat en aquest domicili. Amb tot, acrediten el bon moment creatiu i l’evolució en el disseny dels mobles, com també s’aprecia en el projecte de la casa Blanch.
___Casa al carrer de Camil Mulleres i xalet Argiliés___
Hi ha dos projectes més, ben acabats i amb unes quantes hores de feina al darrere, que es pot assegurar que no es van dur a terme. Al carrer de Camil Mulleras, d’Olot, Brunet proposava unificar la façana principal de dues cases entre mitgeres i de diferents alçades a partir de la decoració. En la part posterior, incidia molt més en un d’aquests habitatges a través de grans finestrals, un porxo amb columnes, enjardinament, etc. D’aquesta mateixa casa també es pot veure el plànol d’un pis i el plantejament de l’entrada. Un treball ambiciós i ornamental ric, amb molts elements característics del seu repertori. Molt diferent en dimensions i plantejament era el xalet entre l’estació de tren d’Olot i el riu Fluvià. En aquest cas es tractava de la construcció d’una coqueta segona residència per a la família d’Elisa Argiliés de Lázaro.
___Can Ribes___
A can Ribes —una imponent masia situada als afores de la Cellera de Ter (la Selva)—, Sadurní Brunet hi va dur a terme, entre els anys 1916 i 1918, diferents treballs de reforma a la casa i els entorns. Els apunts del seu fill Jordi Brunet donen poca informació de les feines desenvolupades: ampliar estances, fer obertures decorades a la façana i esculpir-hi un nou escut. Però les fotografies il·lustren la part més singular, l’arranjament de la font Soler i el camí per accedir-hi. Parets i graons de pedres rierenques ordenen les feixes fins arribar a la gran bancada decorada amb mosaic de trencadís i formes arrodonides. El punt de sortida d’aigua està convenientment ennoblit amb una arcada, columnes i el nom a sota. El posat satisfet de la família permet entendre que disposar d’una engalanada zona de lleure era un tret distintiu i motiu d’orgull. Una mena d’arquitectura paisatgística ajustada a la moda de l’època que, si s’hagués mantingut (va desaparèixer degut al pas d’un canal de rec), ara es consideraria pintoresca.
___Casa Masramon___
Un darrer exemple diametralment oposat és el de la casa Masramon, de l’arquitecte Rafael Masó, a Olot. Indubtablement és un dels edificis més destacats de la ciutat d’Olot i, com a tal, àmpliament estudiat. Hi ha abundants referències en publicacions, en llibres sobre l’autor i en la monografia centrada en aquesta casa. Fins i tot, gràcies a les factures que la família va conservar, es pot saber el detall de les feines de la cinquantena d’artesans que van participar en l’obra; també hi ha la de Sadurní Brunet, prou quantiosa i descriptiva. A més, diferents apunts en el seu dietari indiquen que, sovint, no es dedicava a fer de simple operari especialitzat i que va anar a l’estudi de l’arquitecte per tractar temes directament. La seva col·laboració continuaria en la reforma de la casa Pérez-Xifra (més coneguda com a Palau de Caramany), de Girona. Tot i això, seria una tasca baldera intentar trobar traces d’autoria de Brunet —ni que sigui en detalls concrets— en una obra amb tantes mans i un projecte general tan personal.
Sadurní Brunet Pi 
3 respostes a “Altres cases d’aquesta etapa”