A Olot Sadurní Brunet era conegut popularment com el guixaire però, tot i ser una denominació que li quedava molt curta, dins aquest àmbit tampoc es limitava a remodelar cases i establiments comercials de tota mena. Durant l’etapa de grans projectes modernistes, el treball simultani en comandes més menudes li permetia ampliar el seu catàleg professional i accedir a clients diversificats. Les feines podien arribar a ser ben variades. La foneria Barberí, per exemple, reclamava la seva participació quan es tractava d’emmotllar i traslladar al bronze obres delicades o voluminoses, com el monument a Joan Sellarès, l’any 1917, o l’estàtua del bisbe Pere Campins, l’any 1920, ambdues de l’escultor Josep Clarà. En el Museu d’Olot va realitzar diverses tasques d’adequació d’escultures, peanyes, elements ornamentals i, gràcies al costum de fotografiar les obres que entregava, va deixar un testimoni gràfic molt valuós sobre com eren les sales d’exposició pocs anys després de la seva inauguració.
També va fer capelletes als carrers d’Olot –la del Sagrat Cor, al carrer de Sant Bernat, o la de la Verge de la Guia, a l’avinguda de l’Onze de Setembre–, restauració de figures religioses, emmotllat i producció seriada de sants, petits objectes decoratius…; un extens i varietat ventall de treballs en guix.
Sadurní Brunet Pi 