Durant les Festes del Tura de l’any 1918 es va inaugurar al carrer de Sant Rafel, número 4, d’Olot, la botiga Quera i Ricolt, una lampisteria que venia productes sanitaris de la casa Sangrà. En el setmanari El Deber del dia 14 de setembre de 1918 descrivien així la impressió de la primera visita: «Presenta aquest establiment un bell conjunt, al que hi cooperen alhora la sobrietat i exquisidesa de l’ornamentació, la profusió de llum i l’encert en la presentació i distribució dels gèneres que estan a la venda. Bona part de l’ornamentació ha anat a càrrec de l’hàbil escultor en guix Sr. Brunet a qui, com també els amos del nou establiment, ens complaem en felicitar, unint els nostres elogis als molts que ha fet el públic». Convé subratllar l’esment d’autoria que fan a la tasca d’interiorisme o disseny (una cosa poc habitual en el seu moment) i la sorpresa que va generar l’original il·luminació. Jordi Brunet anota que es tractava d’un sistema de llums amb apagades i enceses, com els lluminosos actuals, que en el seu moment era una autèntica novetat i que va crear molt d’impacte. La instal·lació va anar a càrrec de l’electricista Anselm Coromina, que tenia el taller als baixos del Centre Catòlic i que introduiria a Olot avençats enginys tècnics. El conjunt creava un vertader reclam publicitari que es complementava amb la funció d’espai de mostra o d’exposició d’altres elements d’interès que no tenien a veure amb els productes a la venda. Resseguint les notícies que apareixien a la premsa de l’època, es pot constatar que s’hi van exposar caricatures de Josep M. Mir Mas de Xexàs, el rellotge nou que havia de substituir el del campanar de Sant Esteve, mobles dissenyats per Raimon Vayreda i construïts per l’ebenista Ramon Aubert que anaven destinats a l’Exposició Internacional del Moble, bancs de jardí “transportables”, un altar de l’ebenista Joan Planagumà, etc. El mateix Jordi Brunet recorda haver-hi vist, quan era petit, la maqueta del projecte de piscina municipal, que el va deixar bocabadat per l’execució de l’objecte en si mateix. En definitiva, un espai d’exhibició d’obres d’art i d’objectes “noticiables” que convertien l’establiment en un punt habitual de visita i comentari.
Malauradament, no es conserva cap fotografia ni plànol complet que ens permeti visualitzar aquesta botiga que tant va impressionar els seus coetanis; només podem fer-nos-en una idea a partir de l’únic document que es conserva en el fons. Es tracta d’un dibuix acolorit de la façana que mostra, sense excessiu detall, els treballs de forja i d’ebenisteria, la decoració del fris superior i el rètol de l’establiment, amb una tipografia molt similar a la que Sadurní Brunet empraria en els esbossos de l’Hotel del Parc o la ferreteria Agustí. Gràcies a l’esborrany de la factura conservat en el dietari podem saber que es va fer càrrec de la direcció de tota l’obra i que a l’interior hi va dur a terme un abundant treball decoratiu.
Notícies sobre la botiga Quera Ricolt:
Capaçaleres de factures de l’establiment Quera Ricolt dels anys 1918 i 1919:
Per al mateix client, també es preserva el dibuix d’un element accessori: una elaborada xarnera amb forma de drac que, segons un apunt en el dietari, era per a una porta del seu despatx.
Esborranys de la factura de la botiga Quera Ricolt:
Sadurní Brunet Pi 
2 respostes a “Quera Ricolt”