Sadurní Brunet va utilitzar la fotografia per registrar de manera continuada i eficaç tots els encàrrecs que anava desenvolupant: reformes de cases, dissenys d’establiments comercials, treballs en marbre, decoracions d’esglésies, etc. Aproximadament dues terceres parts del fons són imatges relacionades amb la feina, ja fos l’exuberant interior d’un saló modernista o modestes làpides de cementiri. Això li permetia disposar de l’inventari complet de la seva producció i d’una mena de catàleg per mostrar les seves habilitats i possibles models a futurs clients. En el seu conjunt permeten resseguir la trajectòria professional i, molt sovint, tenen el valor afegit d’il·lustrar els inicis i les transformacions d’indrets i edificis d’elevada rellevància patrimonial. El seguiment de les obres a la casa Juncosa i a la casa Pons i Tusquets, a Olot, mostren perspectives inèdites del naixement de l’Eixample Malagrida; els reportatges que feia de les poblacions empordaneses mentre estava restaurant esglésies fixen perspectives modificades pel pas del temps; o les imatges d’inauguracions d’obres a Jafre, Fortià, Begudà i d’altres llocs, permeten constatar determinats episodis locals. També en sèries de propòsit més accidental (retrats de grup, excursions…) hi ha exemples que suposen un valuós testimoni històric. Fins i tot les sèries més anodines sobre làpides, monuments funeraris i plaques de carrer acaben reflectint els canvis polítics i l’evolució social.
Més enllà d’aquesta tasca de catalogació, també retratava personatges, moments familiars, escenes de carrer, paisatges i altres apunts més lúdics en els quals el caràcter objectiu i notarial deixa entreveure una peculiar sensibilitat artística. Hi ha diverses imatges que depassen el fet testimonial per adquirir trets d’autoria, bé sigui per la pròpia decisió del fotògraf o per la mirada atenta de l’espectador actual. Quan s’observen amb deteniment, sorgeix la pregunta de «per què ha fotografiat això?» i «per què ho ha fet així?», símptoma inequívoc d’un posicionament i de la voluntat de crear un relat amb un punt de vista personal. Així, per exemple, els retrats d’àmbit familiar o de personatges diversos oscil·len entre el posat seriós i endiumenjat i el caràcter més juganer i teatral. Són imatges que es beneficien de no participar del caràcter rigorós i hieràtic del fotògraf d’estudi professional i, en canvi, presenten detalls i notes d’humor ben particulars. Per dir-ho de manera resumida, Brunet no va ser un fotògraf professional (va ser un recurs econòmic gairebé residual), però va fer imatges de gran valor documental en les quals, tot sovint, la temàtica de fons queda subordinada a les evidents qualitats formals.
A més de les que es poden veure com a il·lustració de totes les feines que va fer, en aquesta secció es presenta una tria representativa de la varietat de temàtiques i registres de les 3.802 imatges que formen el fons de l’autor. Algunes són plenament característiques de la seva manera de fer, d’altres menys habituals i extemporànies, però significatives per acabar de perfilar les virtuts com a fotògraf. La seqüència audiovisual de presentació —amb un centenar de fotografies més— amplia el recorregut general del vessant fotogràfic de l’autor. Com a complement d’aquesta selecció, a la sala d’actes de l’Arxiu Comarcal de la Garrotxa es pot veure una altra mostra centrada en la seva faceta de retratista.
Després d’haver digitalitzat tot el fons Sadurní Brunet Pi, en un termini prudent de temps es farà accessible a tothom la seva consulta en línia. El proper pas se centra a catalogar convenientment cada document amb la informació necessària per a la seva identificació. La investigació que s’ha dut a terme per a l’exposició ha permès aplegar i ordenar informació cabdal, però encara hi ha algunes dades bàsiques que es desconeixen. Per aquest motiu, a partir del dia 21 de maig s’anirà publicant setmanalment, a l’espai web i a les xarxes socials, una fotografia concreta amb una doble finalitat: d’una banda, focalitzar l’atenció en un tema específic i, de l’altra, incentivar la participació per tal d’ajustar els serrells i arrodonir fins allà on sigui possible la descripció general.
Vídeo complementari:
Sadurní Brunet Pi 