Al cap de pocs mesos d’instal·lar-se a Olot, Sadurní Brunet va començar a rebre encàrrecs de l’escriptor i polític olotí Josep Saderra Mata. En el dietari hi ha alguna breu anotació sobre diverses hores destinades a fer plànols i treballs a casa seva, però el que està més detallat —i en tenim constància gràfica— és una gran escultura amb dos àngels que subjecten un escut lobulat amb l’anagrama de Jesucrist damunt la data de 1915. L’esborrany de la factura indica que el seu destí era coronar una façana i, ben possiblement, es referia a la del domicili particular de Saderra.
Al cap de poc li encomanaria el projecte de la nova seu de la banca Saderra, Prat y Compañía que, des de la seva fundació l’any 1901, estava ubicada al número 1 del carrer dels Valls Nous. En el nou emplaçament —al carrer de Sant Esteve, número 27, d’Olot, al lloc on hi havia hagut el cafè Colón— Brunet hi va dur a terme la decoració integral de tot l’establiment. A la façana va optar per un potent forjat —molt treballat a les seccions de dalt i de baix— que cobria totalment les tres obertures. Va sobreposar falsos capitells i altres elements decoratius a les columnes de suport i, a dalt de tot, de banda a banda de la façana, el nom de la banca amb la peculiar tipografia que feia servir l’autor en aquesta època. Un dibuix allargassat dona testimoni del mobiliari (portes, taulell, finestres de caixa…) i d’altres detalls petits de motllures i d’il·luminació per a l’interior. Un conjunt ben reeixit i de caràcter modernista, que devia donar prestància i notorietat a l’entitat. Avui, malgrat els canvis de negocis en aquest local (entre els quals la ferreteria Bartomeu Agustí, de què parlem en un altre apartat), encara es pot gaudir de les característiques reixes de l’obertura i d’una esvelta columna a l’interior.
En el fons s’ha conservat un altre plànol de la façana, d’un to una mica més sobri que el de Sadurní Brunet, prou diferenciat si no fos per la tipografia, que és més del seu estil. El seu fill Jordi —no sabem per quina raó— atribuïa aquest dibuix a l’arquitecte gironí Rafael Masó, cosa que no es pot descartar ja que en aquells moments visitava sovint Olot per acabar d’enllestir la casa Masramon. Ja entra en el terreny de l’especulació pensar si Josep Saderra va encarregar un primer projecte i, al no quedar-ne convençut, va preferir que en fes un altre qui ja havia estat treballant per ell anteriorment; o bé que Brunet readaptés un primer esbós de Masó (convé recordar que ambdós tenien relació professional i van col·laborar en, com a mínim, la construcció o reforma de dues cases). Aquesta segona opció sembla més factible si ens fixem, de nou, en aquesta barreja entre les línies generals i la tipografia. De moment, però, tot plegat entra en el terreny de les hipòtesis.
Després de comprar la banca banyolina Masgrau, l’any 1916 la societat mercantil Saderra, Prat y Compañía va obrir una altra seu a la cantonada del carrer d’Àngel Guimerà i l’avinguda dels Països Catalans d’aquesta localitat. De nou, Sadurní Brunet va participar en la reforma fent un vistós rètol emmotllat amb guix que resseguia la gran porta d’entrada des de mitja alçada. En els diferents dibuixos de la façana hi ha esbossos de mobiliari, de portes i d’altres elements en un dels quals es pot llegir l’anotació: «En la fachada que da a la carretera de Gerona a Olot han de sustituirse dos rejas actualmente existentes por dos de mejores». Tot plegat, doncs, fa pensar que també es tractaria d’una reforma completa. L’aventura banyolina no sembla que contribuís a consolidar la banca Saderra, Prat y Compañía, ja que l’any 1919 es va declarar en fallida, la qual cosa va obrir un llarg període de litigis i va obligar alguns dels seus socis a fugir cap a altres poblacions
Anotacions en el dietari referides a les feines a la sucursal de Banyoles i al domicili particular de Josep Saderra:
Notícies relacionades amb diferents episodis de la història de la banca Saderra, Prat y Compañía:
Sadurní Brunet Pi 
4 respostes a “Banca Saderra”