Església de la Divina Providència

L’any 1922 s’iniciaven els tràmits per construir una església al costat mateix de la casa convent on s’havien instal·lat les religioses clarisses a finals del segle XIX. El projecte, signat per l’arquitecte Josep Danés i Torras, constava d’una sola nau amb elements neogòtics que s’alineava perpendicularment al carrer de Tomàs de Lorenzana, d’Olot. En la redacció d’una notícia sobre la inauguració, publicada l’1 de gener de 1925 a La Tradició Catalana, es descriu que «tant en l’ornat de guix i les imitacions de pedra dels sòcols de les columnes, obra de l’intel·ligent industrial Sadurní Brunet, com en els finestrals, cor i demés decorats dels tres altars dedicats a Sant Antoni de Pàdua, el Sagrat Cor de Jesús i la Beata Teresa del nen Jesús hi ha presidit una bona execució i gust exquisit, fent de l’església de la Providència una de les més escaients i devotes de la ciutat». Gràcies a aquest breu podem saber l’obra que hi va executar Brunet, ja que no se’n conserven dibuixos preparatoris, només quatre fotografies que va fer: una perspectiva general des del terrat d’un edifici proper i tres de l’interior amb bastides en què es pot intuir la decoració. El tipus d’ornamentació detallada, sinuosa i floral, s’aproxima més als seus acurats dissenys d’interiors d’habitatges que no pas als formats convencionals que duria a terme en edificis religiosos després de la Guerra Civil. En aquest sentit, podem entendre la sorpresa i el bon gust apuntats en la crònica esmentada. Un any més tard es completaria el conjunt iconogràfic amb l’altar major, fet per l’artista Melcior Domenge.

Tal com succeí en molts altres edificis religiosos, el 25 de juliol de 1936 l’església de la Providència va ser assaltada i incendiada. En la imatge conservada en la Col·lecció d’imatges de Josep M. Dou Camps, es poden veure les traces que va deixar el fum a la façana mentre quatre personatges observen el desastre. L’Ajuntament, en sessió del 13 de novembre del mateix any, va decidir fer-hi obres i desfigurar-ne la façana per treure-li l’aspecte sagrat i convertir-la en taller col·lectiu de fusteria. Posteriorment, va esdevenir caserna, i el convent, allotjament de refugiats. El 7 de desembre de 1945 es va dur a terme la cerimònia de reconciliació i es va restituir la funció religiosa, però mai no es va recuperar l’antic esplendor decoratiu. Finalment, es construí un nou edifici en l’emplaçament actual, a la ronda del Fluvià, i l’anterior va ser enderrocat.

 

2 respostes a “Església de la Divina Providència

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s