«Deseando realizar obras de reforma y mejora ampliando la tienda que ocupa actualmente, embelleciendo exteriormente con motivos de ornamentación que han de cambiar de manera bastante notable el aspecto actual…». Aquesta era la demanda que formulava el propietari Mateu Xaudiera en l’expedient de llicència d’obres signat el 18 d’agost de 1922. La sol·licitud anava acompanyada d’un plànol de la façana que, malgrat estar signat per l’arquitecte Esteve Masllorens, podríem assegurar que és obra de Sadurní Brunet, ja que el traç i la cal·ligrafia són característics d’ell (un altre exemple semblant al que ens trobem amb la capelleta del Sagrat Cor, al carrer de Sant Bernat, d’Olot). En aquest cas, l’expedient oficial serveix de complement perfecte de les tres fotografies conservades en el fons Brunet: dues mostren l’autor acabant d’enllestir la façana del local situat en l’encreuament dels carrers de Sant Rafel i de l’Amargura, a Olot; la tercera és d’una placa de marbre feta per Brunet, amb la marca de xocolata que fabricaven, La Palma, un altre nom popular amb què es coneixia la botiga. No hi ha més dibuixos o esbossos que ens permetin tenir informació addicional del projecte, especialment de l’interior. La reforma unificava la façana de l’establiment afegint-hi la zona d’ampliació a través d’una secció inferior de marbre fosc amb aigües, el repintat de les seccions de suport amb malles geomètriques i motius florals, fines motllures a la part superior i, tot plegat, presidit per l’imponent rètol de guix situat damunt de la font de la Verge de la Llet. No hi ha dubte que el resultat final devia respondre prou bé al propòsit de Xaudiera d’embellir amb motius ornamentals la botiga i de canviar-ne notablement l’aspecte.
L’exuberant decoració de la façana marca un esclat final, un cant del cigne, de la utilització dels recursos modernistes per part de Sadurní Brunet. Els espectadors de l’època la van rebre amb sorpresa i, també, amb crítiques que apuntaven en dues direccions oposades. D’una banda, els sectors que sempre havien mostrat reticències vers el Modernisme la consideraven excessiva i de mal gust; de l’altra, les opinions més progressistes assenyalaven que ja estava fora d’època. Com a dada significativa convé esmentar que en l’expedient de llicència d’obres hi ha una carta en què l’Ajuntament d’Olot comunica al propietari que hauria de modificar la decoració final i ajustar-la al projecte presentat. No sabem si va ser iniciativa pròpia del consistori o si va actuar d’ofici per donar resposta a les crítiques desfavorables d’alguns ciutadans. Amb tot, el motiu més determinant per entendre aquest final d’etapa és un altre. La complicada situació historicosocial del moment, amb crisis institucionals, canvis de règim i agitació constant, va fer que Brunet s’hagués de buscar la vida amb encàrrecs més modestos i allunyats de la bonança de les reformes d’habitatges i establiments comercials.
Sadurní Brunet Pi 
2 respostes a “Can Xaudiera”