A principis de l’any 1916 les sessions plenàries de l’Ajuntament d’Olot van començar a constatar la preocupació que hi havia pel possible trasllat de la Guàrdia Civil a un altre municipi degut a la manca d’unes instal·lacions adequades. Per solucionar aquest problema, el consistori va decidir llogar una fàbrica en desús situada a la plaça del Palau, vora el riu Fluvià, per allotjar definitivament el cos. Sadurní Brunet va ser l’encarregat de rehabilitar alguns elements de l’interior i, sobretot, de transformar l’anodina façana d’aquest edifici de planta baixa i dos pisos, que només tenia obertures de finestres simètriques i regulars. A partir de la decoració amb guix, hi va sobreposar formes geomètriques semicirculars, estucats de falsos capitells, frisos amb motius florals trenats, rosetons a la part superior que simulen la botonadura d’un uniforme militar i, a l’eix que forma la porta d’entrada, un generós cartell, l’escut de la Guàrdia Civil i una finestra ressaltada amb ornamentació addicional. Sense carregar-lo en excés, va aconseguir dotar de personalitat l’edifici. La inauguració de la reforma va tenir lloc el 12 d’octubre de 1916, i s’instal·là la bandera facilitada per la subscripció popular de famílies olotines i la colònia estiuenca. Un redactor del setmanari El Deber en feia una entusiasta descripció després de visitar-la: «Sense cap temença d’exageració, pot assegurar-se que la Guàrdia Civil posseeix una casa quarter com poques, molt comptades siguin a tot arreu on hi tenen quarters». Semblava que els temors inicials quedaven esvaïts.
Però l’estada en aquest allotjament va durar poc. Durant l’estiu de l’any 1918 el propietari de la caserna va decidir vendre l’edifici i despatxar els inquilins. Amb la voluntat d’evitar la mateixa situació d’un parell d’anys abans —la possible marxa de la Guàrdia Civil a una altra població i les protestes dels ciutadans—, el govern municipal es va apressar a llogar un nou local per a la Benemérita al carrer del Roser d’Olot mateix. En l’anterior ubicació de la caserna es va reprendre la funció fabril amb la instal·lació de l’empresa de G. Juviñá. Brunet també seria l’encarregat de fer algunes reformes que tindrien la part més visible en la retirada de l’escut i rètol que identificaven la presència de la Guàrdia Civil i de substituir-los amb el nom i l’emblema de la nova marca comercial. En un esborrany de factura inclòs en el dietari descriu literalment: «aterrar el escudo del cuartel y reformarlo con la marca de la fábrica que es un cisne (…)». Si s’observa amb detall el plànol de la façana de l’any 1916, es veu com hi incorpora, dos anys després, aquest nou escut i el nom al llindar de l’entrada. Va reaprofitar el dibuix antic per mostrar com quedaria al nou client; un estalvi de recursos que podem trobar en altres exemples, com la remodelació de la ferreteria Bartomeu Agustí. En la foto del mercat de bestiar de la Fira de Sant Lluc de l’any 1920, es poden veure com a teló de fons aquests detalls que corroboren la presència del nou inquilí. Posteriorment, l’edifici va acollir el taller d’imatgeria religiosa El Renacimiento (també conegut com can Castellanes), la fàbrica de plàstics UDSA i, actualment, és la seu del Consorci d’Acció Social de la Garrotxa. Tot i el canvi de funcions, la façana ha conservat la decoració que va fer Brunet els anys 1916 i 1918, excepte, precisament, els escuts i els emblemes de la Guàrdia Civil i de l’empresa de G. Juviñá.
Notícies sobre la reforma de la caserna de la Guàrdia Civil:
Anotacions en el dietari sobre treballs a la caserna de la Guàrdia Civil i fitxa del Catàleg d’edificis singulars d’Olot:
Sadurní Brunet Pi 