Fent ús de la terminologia acadèmica, durant tota la seva trajectòria Sadurní Brunet es va dedicar amb més intensitat a les arts decoratives, és a dir, a les que s’integren a l’interior o exterior d’un edifici, més que no pas a les arts de l’objecte o a les arts del moble. Però quan el client ho requeria també dibuixava el mobiliari per després encomanar-lo als fusters. Per entendre com eren els dissenys d’aquesta primera etapa a Barcelona és pertinent remetre’s a la sèrie de dibuixos destinats al seu propi domicili del carrer de Galileu, al barri de Sants de Barcelona. Llit de matrimoni, bressol, armari de la roba, aiguamans… Tot el parament de la llar amb estil modernista (un xic eclèctic, si es vol), però amb la particularitat que, en el que en altres mobles semblants de l’època eren delicats treballs de marqueteria o decoracions de fusta, ferro o vidre, aquí se substitueix per la tècnica que li era més propera i amb la qual se sentia més còmode: la d’escultor modelista. Feia cares, angelets, motius florals i altres ornaments en fang que després emmotllava en guix, i així disposava de repertori per incorporar als diferents encàrrecs. A la fotografia del dormitori conjugal es pot veure la lleugerament enfarfegada acumulació ornamental que sumaven l’armari, el llit i el bressol. Segons explica Jordi Brunet, tot el mobiliari al complet va viatjar cap a Olot i va romandre en els diferents domicilis fins que l’aiguat de l’any 1940 els va destruir completament.
Amb el temps, Brunet aniria abandonant aquesta singular aportació per centrar-se en uns models més estilitzats que, sense deixar de ser dissenys personals, eren més lleugers, amb materials i motius ornamentals propis dels cànons modernistes. Seria el cas dels que formaven part dels projectes per a la casa Blanch, a Argelaguer, o per a la casa Carlets, a Olot, o altres exemples dels quals no s’ha pogut establir la localització.
Sadurní Brunet Pi 