Tal com succeeix amb les cases, hi ha referències limitades i esparses de la reforma d’alguns establiments a Olot. Convé, però, deixar constància de les informacions que situen mínimament algunes obres i dels lligams trenats fins ara, així com donar visibilitat a alguns documents inèdits prou significatius. En darrera instància podria servir per esperonar la memòria col·lectiva i l’interès del visitant i convertir-ho en llavor de futures investigacions.
__Drogueria Francesc Tarrús______
La drogueria Francesc Tarrús estava ubicada a la cantonada del carrer de la Presó Vella amb el carrer de Sant Esteve, a Olot. Els dos dibuixos conservats —més aviat esbossos inicials acolorits— donen alguna primera pista sobre les obres dutes a terme per Brunet: reformar les façanes que donaven als dos carrers, canviar els tancaments, fer nova retolació… Donar, en definitiva, una nova aparença al local. En una llicència d’obres presentada el 4 de desembre de 1914, Tarrús demana permís per pujar l’alçada de la línia dels balcons i obrir una nova entrada al magatzem. Aquesta podria ser una bona pista per situar els dibuixos si no fos perquè el dietari dona informacions breus i allunyades entre si. En realitat, eren clients mutus i cada poc temps es troba un apunt dels tractes que tenien: «recibí de Francisco Tarrús la cantidad de 330 pesetas a cuenta de la decoración y reforma del piso primero», «colocar molduras piso Tarrús», «en casa Tarrús acabar arrimadero y paragüero», «pagado a Tarrús pinturas y material», etc. Així és que, de moment, poques dades concretes sobre la botiga i alguna altra que indica més treballs al seu domicili, que es podrien referir a algun dels dibuixos que encara estan per identificar.
__Carnisseria Rafel Boada______
La carnisseria Rafel Boada, o can Bardissa, devia ser un negoci ben concorregut i popular en el seu temps. Alguns anuncis comercials de l’època es referencien gràcies a la seva proximitat: “davant de can Bardissa”, “cerca de can Bardissa”, etc. Estava situada davant de l’església del Tura, a la cantonada del carrer dels Clivillers, a Olot, i disposava de dependències properes per emmagatzemar gènere. El dibuix de la proposta de Sadurní Brunet (de considerables dimensions: 102 x 34 cm.) permet fer-se una idea de l’elegant remodelació modernista, amb nous tancaments, rètol, sostres decorats i parets de marbre en les quals semblen intuir-s’hi uns ganxos al capdamunt per penjar les peces de carn abans de servir-se al detall. No hi ha cap informació en els dietaris que permeti saber si es va dur a terme, ni en quin moment.
En canvi, hi ha diverses anotacions i una fotografia d’un altre establiment del mateix gremi: la “carneceria Caña (sic.)”. Els mesos de maig i juny de 1917, va dedicar un bon nombre d’hores amb el suport d’un ajudant a dibuixar, modelar i emmotllar el rètol escultòric amb el cap d’una vaca, un senglar i el nom genèric de “carneceria”. Resta saber on podria haver estat situada la feina destinada al client al qual es referia com a “S. Caña”.
__Centre de subscripcions Eudald Arqués__Embotits Pere Coderch__Granja Morató_
Encara és més escassa la informació relacionada amb tres dibuixos d’altres establiments situats a Olot. Tots tenen la particularitat de ser esbossos poc acabats i afectats pel pas del temps, però incorporen el nom del negoci, cosa que els identifica mínimament.
Fent un seguiment de la premsa de l’època, les notícies i anuncis ubiquen el Centre de subscripcions Eudald Arqués al carrer de Sant Tomás, número 5, fins a l’any 1917 i, a partir de l’any 1918, al carrer de Sant Rafel, número 1. És en aquests moments de trasllat a la nova seu quan Brunet plantejaria la reforma associada al document que s’ha conservat. El dibuix presenta la façana i un rètol perpendicular, amb sinuoses decoracions, forjats i fusteria, però sense excés de detall. És interessant comprovar la importància de la gran zona destinada a aparador i l’indicatiu d’entrada lliure a la part baixa de la porta d’entrada. Tot un símptoma de la voluntat de funcionar com a reclam i dels canvis que s’estaven produint en els comerços.
De la fàbrica d’embotits Pere Coderch, s’ha conservat un document amb esbossos a diferents escales de la façana, el rètol, la terrassa, l’escala d’accés i un petit fragment de l’interior. La part més acurada és l’escala plantejada amb una doble rampa corbada d’accés, l’escultura d’un porc assegut i la pèrgola davant la porta. Segons Jordi Brunet, és un model molt personal que havia fet servir en un pessebre de l’any 1915.
Els noms de granja Morató o vaqueria Font de la Salut apareixen barrejats en l’esbós d’un establiment situat al carrer de Sant Cristòfor. En un paper esquinçat i difícil d’apreciar del tot, hi ha fragments poc concretats de la façana, els tancaments, el rètol i la figura d’una vaca sobresortint de la paret. A diferència dels anteriors exemples, és l’únic cas en què es pot afirmar que hi va estar treballant; així es dedueix d’apunts telegràfics en el dietari durant els mesos de juny i juliol de l’any 1917: “Brunet pintar mármoles lecheria” , “pago al cañisero de la lecheria por un total de 149’65 pts.”, “colocar figura vaca lecheria”…
Sadurní Brunet Pi 
2 respostes a “Altres botigues d’aquesta etapa”