Sant Mori

A la petita població empordanesa de Sant Mori, Sadurní Brunet va treballar en els dos edificis més prominents situats en el nucli antic: l’església de Sant Maurici (nom del qual prové per aglutinació el de Sant Mori) i el castell que va donar origen a aquest nucli de població. Ambdues feines es van realitzar simultàniament (alguns dibuixos comparteixen dissenys d’elements dels dos llocs) i estan vinculades per la incorporació o adaptació de fragments heràldics procedents dels marquesos del castell a l’altar de la Puríssima; un indicatiu prou evident d’haver estat els comitents que devien pagar part de la restauració de l’església. A més d’aquest altar, també va fer el del Sant Crist, el de la Mercè, la trona i l’altar major amb elaborades columnes exemptes que sustenten la cobertura de la fornícula del patró, Sant Maurici.

Convé destacar el reportatge fotogràfic de tot el poble que, en l’actualitat, ha preservat i accentuat el valor patrimonial dels antics edificis bastits amb pedra i perfilats amb gruixuts carreus a les cantonades. En tot cas, les imatges de Brunet presenten un lloc més desendreçat, viu, trepitjat i, si es vol, allunyat de certes intervencions homogeneïtzadores i excessivament depurades.

Del castell es conserven alguns dibuixos de treballs menors que hi va realitzar i un parell de fotografies ―gairebé paròdiques o humorístiques― del majordom feinejant. Segons Jordi Brunet, la imatge del motorista en el retrat de grup davant del poble correspondria a un membre de la família Senillosa (possiblement el conegut polític Antoni de Senillosa), que n’era la propietària en aquella època. Aquest edifici monumental es va fer famós per culpa d’una demanda interposada per la gerència de l’hotel de luxe que hi opera, per tal d’evitar el so de les campanes de l’església de Sant Maurici durant la nit. La sentència del 17 de juny del 2011 del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya va silenciar definitivament el repic entre les 12 de la nit i les 8 del matí.

Deixa un comentari