Fortià

Les primeres notícies sobre l’església de Sant Julià i Santa Basilissa, a Fortià, daten del segle XII, si bé la configuració bàsica de l’actual edificació és de l’any 1573, tal com indica la llinda de la portalada. L’any 1948 Sadurní Brunet va fer el projecte general per restituir les imatges cremades durant la Guerra Civil, però, tot i no ser un conjunt molt ambiciós i costós, només se’n va dur a terme una part petita. No és, ni de bon tros, la proposta de rehabilitació més important de Brunet per terres empordaneses, però és un cas interessant per veure les dificultats pressupostàries que sovint havia d’afrontar.

Gràcies a la documentació conservada es pot veure la imatge de la presentació d’un incipient altar major, amb l’estructura inicial del que va acabar essent un model d’estil gòtic. Aquesta primera prefiguració va anar acompanyada d’una butlleta de cooperació per sufragar les reformes de l’obra que faltaven, il·lustrada amb el dibuix del projecte, una foto del que estava fet i, en el revers, un pressupost detallat de tot el que costava el conjunt de la resta d’altars de l’església: el del Sagrat Cor, el del Roser, el de l’Adoració i el del Calvari. La correspondència enviada per Ramon Serra, el capellà que feia l’encàrrec, mostra la manca de recursos i l’alentiment del procés. Una carta datada el 15 de novembre de 1949 ―al cap d’un any i mig d’haver presentat en públic la reforma inicial― informava que tot just disposaven de part dels diners per comprar les imatges de sant Julià i santa Basilissa que havien de presidir l’altar major i que les volien estrenar el 7 de gener, dia de la festa patronal. Set anys més tard hi ha diverses reclamacions (ara ja adreçades al fill, Sadurní Brunet Forasté) sobre l’actualització del pressupost per poder acabar l’obra, però poca cosa més es va fer d’un projecte del qual només s’han conservat les imatges dels sants. La prosa epistolar del capellà inclou metafòriques descripcions sobre la impossibilitat de dur a terme la reforma completa i de l’estat de la tresoreria de la parròquia: «enlloc de ploure, fa vent i tot s’asseca».

Correspondència i butlleta de contribució a les reformes:

Deixa un comentari