Quiosc del Tibidabo

A principis del segle XX, en les àrees d’esbarjo i en llocs molt transitats pels vianants, van començar a proliferar els quioscos de premsa i begudes d’estil modernista. Acostumaven a ser petites construccions, però ben vistoses, donada la seva ubicació, cosa que va facilitar la participació d’arquitectes de renom en la seva construcció. En són bons exemples els desapareguts quioscos de Canaletes, a Barcelona; el dels Jardinets, a Sabadell; el de la fàbrica d’Anís El Mono, a Badalona, o d’altres que encara es conserven, com el de l’Arpa, a Manresa, i el de la plaça de l’Àngel, a Caldes de Montbui. Sense anar més lluny, a Olot mateix també n’hi havia hagut de prou reeixits al passeig de Miquel Blay i a la plaça de Josep Clarà.

Sadurní Brunet també va voler fer la seva aportació tal com queda documentat en un plànol de dimensions considerables, 130 x 45 centímetres, a escala 1:20, que mostra una planta i l’alçat amb tres perspectives diferents. Es tracta d’una edificació hexagonal, amb un basament esgraonat de mosaics quadrats fins al mostrador, obert a tres cares, i esveltes columnes coronades amb capitells que sustenten la cúpula recoberta de trencadís. L’elegant disseny barreja materials i solucions constructives modernistes (especialment la utilització del ferro i el vidre en el voladís i la part alta del mostrador) amb detalls decoratius habituals en l’autor.

Les hores destinades a la treballada elaboració del dibuix i l’esbós preliminar permetrien pensar que es tractava d’un encàrrec o d’un projecte destinat a un concurs. La forma de la signatura és la mateixa dels primers treballs, entre els anys 1908 i 1912 i, segons apuntava el seu fill Jordi Brunet, el quiosc estaria situat al parc d’atraccions del Tibidabo, a Barcelona. Si bé durant aquesta època havia reformat i decorat diferents cases en aquella zona, no s’ha pogut trobar cap rastre documental ni fotografia que ho certifiqui. En tot cas, es tracta d’un compendi d’estilemes constructius i decoratius modernistes, ben allunyat del més pintoresc que construiria, l’any 1928, al primer camp de futbol de la Unió Esportiva Olot.

 

 

Quioscos de l’època a la plaça de Josep Clarà i el passeig de Miquel Blay, a Olot:

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s