Els dietaris iniciats l’any 1910 permeten saber algunes dades genèriques i difuses sobre els jornals i els tipus de feina: direcció d’obres, decoracions, enguixats, restauracions, dissenys de mobiliari, forjats, etc. Mai no hi ha ni la ubicació, ni el nom de l’edifici, ni el treball concret que es va dur a terme en cada cas. El més probable és que es donessin tota la gamma de possibilitats: la de treballar com un simple operari traslladant els dissenys de l’arquitecte; la de crear i realitzar el projecte decoratiu o, fins i tot, la d’encarregar-se de tot un edifici i haver de deixar que el signés un arquitecte per raons legals.
Sense poder comptar, doncs, amb altres referències que no siguin les fotografies fetes pel mateix Sadurní Brunet i la visió directa de les cases en l’estat actual, una breu descripció pot servir d’aproximació a les possibles intervencions que hi va dur a terme. La més coneguda és la casa Comas d’Argemir, situada a l’avinguda de la República Argentina, número 92, al districte de Gràcia. És una de les darreres obres de l’arquitecte Josep Vilaseca i Casanovas —més conegut per projectar l’arc de triomf construït amb motiu de l’Exposició Universal de 1888, a Barcelona— la qual, tot i ser catalogada com a modernista, presenta un ampli ventall de referències creuades i, fins a cert punt, eclèctiques. El resultat final es deu a la presència de molts artesans qualificats, categoria en la qual s’hauria d’incorporar Brunet en qualitat de decorador guixaire.
La coneguda com a colònia del Tibidabo és una reduïda àrea d’aquesta muntanya barcelonina que, a principis del segle XX, es va anar omplint de segones residències i cases d’estiueig envoltades de jardins, bones vistes i, sovint, elegants detalls modernistes. En aquesta zona Brunet va treballar en dues cases del mateix carrer: la Vil·la Magda —actualment una residència de la tercera edat, amb un espai web que permet veure el bon estat de conservació de l’exterior—, un edifici caracteritzat per les façanes amb esgrafiats de motius florals, els forjats de les baranes i el voladís de vidre de la porta d’entrada; i la Vil·la Montserrat, amb la seva prominent torre mirador i el singular estuc esgrafiat de color mangra amb motius geomètrics. Encara a la mateixa muntanya, a l’avinguda del Tibidabo, número 71, les fotografies amb els treballadors acabant les terrasses d’accés i la façana posterior d’una gran casa esgraonada en diferents nivells demostren que, com a mínim, es va fer càrrec d’elements exteriors com capitells, guardapols d’obertures, balustres, columnes d’entrada, etc.
Encara hi ha dues cases més que no s’han pogut localitzar: d’una s’han conservat el plànol i dues fotografies de la decoració que hi va dur a terme i, de l’altra, una única imatge d’un altre imponent casalot amb la seva dona i la seva filla petita al davant. També s’han conservat alguns dibuixos que, per la forma de la signatura o per les característiques generals, es poden atribuir a aquesta etapa inicial. En un cas semblen formar part del mateix projecte i, en un altre, presenten moltes similituds amb la casa Comas d’Argemir, però són documents dispersos que, donada la manca de datació o de cap altra referència, no s’han pogut identificar ni localitzar.
També s’han conservat alguns dibuixos que, per la forma de la signatura o per les característiques generals, es poden atribuir a aquesta etapa inicial. En un cas semblen formar part del mateix projecte i, en un altre, presenten moltes similituds amb la casa Comas d’Argemir, però són documents dispersos que, donada la manca de datació o de cap altra referència, no s’han pogut identificar ni localitzar.
Reproduccions de pàgines del dietari que exemplifiquen les anotacions: per una banda, llista dels jornals dels seus treballadors i, per l’altra, breus referències a les feines i clients però sense més referències.
Sadurní Brunet Pi 