Quan el polític i empresari Lluís Pons i Tusquets va decidir construir una casa a Olot va voler comptar amb la participació de Sadurní Brunet, a qui ja havia fet importants encàrrecs quan vivia i treballava a Barcelona. L’edifici, construït entre els anys 1916 i 1917 a partir del projecte de l’arquitecte barceloní Albert Blasco Ochoa, és una destacada torre senyorial envoltada d’un ampli jardí que permet visualitzar en perspectiva el tractament diferenciat de les façanes, amb la distribució asimètrica de torres, tribunes i alçades del teulat. Les cobertes inclinades i les balconades de fusta li donen un cert aire de residència d’estiueig de regust atlàntic, que també pot ser deutor de l’influx del corrent provienès que influïa en l’arquitectura catalana de principis del segle XX.

Tal com succeeix en altres obres en les quals Sadurní Brunet treballava subsidiàriament sota les ordres d’un arquitecte, costa delimitar estrictament la seva responsabilitat en tot el procés de construcció. Aquesta és una de les ocasions en què no es pot descartar que portés a terme la direcció d’obres donada la seva relació amb el propietari o al fet que l’arquitecte residís a Barcelona. El seu fill, Jordi Brunet, apunta la mateixa hipòtesi, a més d’esmentar que en la memòria familiar sempre es va recordar la feina a la torre Pons i Tusquets com una de les més afortunades. En tot cas, les diverses anotacions del dietari indiquen que el programa decoratiu el tractava directament amb el propietari i va afectar totes les estances de la casa: menjador, sales, lavabo, passadís…, i la majoria d’elements: sostres, bigues, motllures, portes… No s’ha conservat —o no s’ha pogut atribuir, encara— cap fotografia de l’interior, però l’estat actual és molt semblant a quan es va construir. A principis de l’any 2018 un portal immobiliari anunciava la venda de l’immoble amb un reportatge fotogràfic que fa evident el bon estat de tot el conjunt (mereixen especial atenció els espectaculars salons principals i la curiosa petxina que emmarca la banyera). A l’exterior, encara es poden veure perfectament els capitells amb decoracions florals i el fris que recorre la part alta del porxo d’entrada fets, també, per Brunet. Una altra breu anotació en el dietari informa que, poc després d’haver-se acabat l’obra, va destinar unes quantes hores a dissenyar l’elegant reixat perimetral del jardí (d’un estil més marcadament modernista que l’edifici en si) per traslladar els dibuixos a Jaume Ferrer, el seu serraller de confiança.

Com en el cas de la casa Juncosa, les fotografies que va fer durant el procés de construcció són un bon testimoni de l’incipient procés d’urbanització de la senyorial ciutat jardí impulsada per l’indià Manuel Malagrida. També guarden el paral·lelisme d’haver estat, ambdues, confiscades durant la Guerra Civil, però en aquest cas per acollir refugiats i un hospital de sang i d’infecciosos.

Reportatge fotogràfic de la casa Pons i Tusquets, a l’any 2018:

El Catàleg de Béns Protegits de l’Ajuntament d’Olot la inclou en la categoria de Bé Cultural d’Interès Local, valorant «la seva habilitat i llibertat de composició», i proposa unes condicions de protecció que afecten el volum, les façanes, els materials, les textures, els jardins, la paret de tanca i la reixa. En el cas de l’interior només diu que «es conservarà l’estructura funcional».

Una retall de premsa de l’any 1919 descriu amb la prosa habitual de les notícies de societat de l’època les lluïdes festes que se celebraven a la casa: