Església de Begudà

En el poble de Begudà, dins el terme municipal de Sant Joan les Fonts, Sadurní Brunet va intervenir en les dues esglésies existents: la de Santa Eulàlia i la de Sant Cosme i Sant Damià. En ambdós casos es dona la significativa circumstància que va projectar reformes els anys 1918 i 1919 i, al cap de vint-i-set anys, les hauria de refer amb propostes més ajustades als requeriments de l’època.

A Santa Eulàlia va dissenyar un altar major amb la patrona a la part central i els quatre evangelistes a banda i banda, damunt d’esveltes columnes coronades per pinacles de regust medievalitzant. La decoració en guix era minuciosa i abundant. El pany del fons recorda el que va fer per a l’església de la Providència i s’aproxima més als seus acurats dissenys modernistes que no pas als formats convencionals que duria a terme en edificis religiosos després de la Guerra Civil. Per convèncer el client i preparar la feina, va elaborar una maqueta en guix que, amb motiu de l’exposició antològica de l’autor, la família Brunet ha donat a la ciutat d’Olot amb destí al Museu de la Garrotxa. Les fotografies fetes pel mateix Brunet donen testimoni de l’obra acabada i de la gent aplegada per celebrar la benedicció.

L’església va ser especialment maltractada durant la Guerra Civil. A la destrucció produïda per un incendi s’hi va afegir l’enretirada de teules i embigat destinats a la seu local del sindicat. En un opuscle editat l’any 1944 el mossèn d’aleshores, Enric Conill Rossell, descriu aquest episodi i dona notícia dels altars cremats. Amb relació a l’altar major fet per Brunet, anota que «era de reciente construcción pero artístico y de buén gusto». També hi detalla tot el cost de les obres de restauració del temple des de l’any 1939 fins al 1943, incloent-hi les famílies que havien aportat donatius i les que no. La suma total de 53.000 pessetes devia suposar un esforç econòmic molt important per a una població que rondava els 545 habitants. Tot i això, l’autor rebla l’escrit amb una pietosa súplica per recaptar més diners i acabar d’embellir-ho tot amb nous altars, campanes, etc.

 

Els anys 1945 i 1947 Brunet va dibuixar els projectes per a l’altar major, el del Sant Crist i el de la Mare de Déu de Mont-ros, però el resultat final va ser un sol altar central. El que en un principi havia de ser una peça que ocupava tot l’absis es va quedar en el baldaquí de columnes salomòniques amb el Sagrat Cor, la imatge de Santa Eulàlia al damunt, un sagrari i els detalls decoratius del basament, amb la creu de Malta envoltada dels quatre evangelistes: un altar més modest que s’ha conservat en bon estat. Per a Brunet devia ser difícil assumir la distància entre l’antic altar desaparegut, desenvolupat amb cura i ben remunerat, i el nou, més modest i acotat per les urgències i la disponibilitat pressupostària. No sembla que la crida del mossèn tingués gaire efecte. O això, o les butxaques dels feligresos estaven eixutes després de sufragar les costoses reparacions anteriors. A una escala menor, a l’església de Sant Cosme i Sant Damià va passar el mateix, les dues propostes completes i ben ornamentades d’altar major, amb fornícules per als dos sants, van traduir-se en un senzill altar lateral d’una sola figura.

 

Fragments del dietari dels anys 1918 i 1919 amb l’esborrany de la factura de l’altar major i diferents anotacions:

 

 

2 respostes a “Església de Begudà

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s