Sant Jaume de Llierca

De les esglésies de la comarca de la Garrotxa la de Sant Jaume de Llierca és una de les que conserven més elements construïts per Sadurní Brunet. Entre els anys 1947 i 1949 hi va anar desplegant un projecte que abastava l’altar major, els altars laterals del Sagrat Cor i del Roser, a més de la trona, les reixes de ferro forjat i algun altre element decoratiu. Com en moltes altres ocasions, l’encàrrec va començar l’any 1947 amb els altars laterals més petits destinats al Sagrat Cor (acompanyat de santa Llúcia i sant Antoni) i al Roser i, fins al cap de dos anys, no es van aplegar les almoines suficients dels feligresos per tal d’abordar l’obra central, l’altar major. Per a aquesta peça culminant va fer mitja dotzena de dibuixos, perfils i plantes, ben detallats i ornamentats, especialment en les treballades cornises de les fornícules que acullen les figures de l’apòstol sant Jaume, de sant Josep (ambdues de fusta i molt anteriors a la construcció de l’edifici actual) i de sant Mateu.

El conjunt de la intervenció s’ha preservat en bon estat, excepte petites operacions derivades de l’aplicació de les ordenances del Concili Vaticà II, com el desplaçament de la taula de l’altar major per tal que el sacerdot pugui oficiar de cara als fidels o la desaparició de la trona, les reixes i algun altre element considerat innecessari segons la nova normativa. En els altars i en el sostre de l’absis central només s’hi ha afegit un lluent treball de policromia.

Imatges actuals dels altars:

Entre el conjunt d’aquest dibuixos sobre el projecte de reforma, s’ha conservat una carta de Sadurní Brunet adreçada a la parròquia de Sant Jaume de Llierca, en la qual -a més d’altres indicacions- es fa esment del preu que tindria l’altar del Roser: 11.700 pessetes. I també s’ha preservat l’esbós d’una plaça en memòria de Bartomeu Terrades Brutau conegut, sobretot, per ser un dels dotze membres fundadors del Futbol Club Barcelona, però també com a empresari que formava part de la nissaga que va comprar una petita fàbrica vora el Fluvià per convertir-la en una gran empresa de producció de fil i va contribuir al creixement i modernització de Sant Jaume de Llierca, fa la implementació de l’enllumenat públic i de gran part de la xarxa d’aigua potable de la població, a més de la compra de la casa que va servir per convertir-la en parròquia. Per tots aquests motius, i donada la proximitat entre la finalització de la reforma, 1949, i la mort de Bartomeu Terrades Brutau, 1948, podria tractar-se d’un homenatge plantejat per la població o, fins i tot, com a resultat del pagament d’una part o la totalitat de les restauracions dels altars a cura de la pròpia família del finat.

Deixa un comentari