Sadurní Brunet va dissenyar per a Manuel Ricart una reforma molt important que afectava la façana, els interiors i el celobert d’una finca. En els cinc esbossos i cinc dibuixos conservats s’hi poden veure dues propostes diferents per a la façana i els projectes del saló, del despatx i de la decoració d’una part del sostre. És interessant poder contrastar les diferències entre els dos models i el detall de les diferents solucions d’obertura que suggeria per a un mateix balcó, com la dels arcs ogivals del despatx, amb un aspecte neomedieval ben espectacular i més senzill d’acceptar segons els gustos generalitzats del moment. En el revers d’aquest mateix document hi ha els esbossos de diversos mobles que presenten moltes similituds amb els que havia fet quan vivia a Barcelona. Es tracta d’apunts amb llapis sense acolorir on es pot veure un llit, un armari gran i una calaixera, en els quals s’intueix la incorporació de detalls ornamentals amb guix, una característica habitual del mobiliari dissenyat per Brunet.
En el padró d’habitants de l’any 1920 hi figura Manuel Ricart Brangari (de professió propietari) domiciliat al carrer de la Proa, 10-12. Actualment aquest edifici està deshabitat i en mal estat de conservació, però les obertures i l’estructura de la façana es corresponen a les que es troben en el projecte de reforma de Brunet. A excepció dels forjats (molt especialment el d’un balcó situat al primer pis que és idèntic al que va fer per a altres cases) i d’algun detall decoratiu més, pocs rastres s’hi poden trobar que se li puguin atribuir. L’ambiciosa proposta inicial, amb totes les seves variacions per adaptar-ho al gust del client, va quedar en gairebé res —com a mínim pel que fa a la façana (l’interior és inaccessible i no es pot comprovar)—, fet que contrasta amb les anotacions en el dietari que ens indiquen les moltes hores de feina i de despeses de material facturades per a aquest client. Les despeses podrien referir-se a l’interior de l’immoble o al fet que aquesta mateixa persona tingués (o administrés) altres finques. Sigui com sigui, és un episodi que revela que, malgrat que comencés una etapa amb molts encàrrecs, no tots es resolien prou satisfactòriament, bé fos per no resultar prou adequats els seus dissenys o pels requeriments pressupostaris.
L’esborrany del pressupost —fet damunt del paper amb l’adreça antiga de Barcelona— permet ajustar una mica més la feina que pretenia dur a terme. Es pot entendre que, com a mínim, proposava intervenir en la façana, el despatx, l’entrada, el passadís i dos dormitoris. La majoria de treballs es refereixen a decoracions en guix i pedra artificial, com el «finestral gótico modernizado» i algunes portes i treballs de fusteria.
Sadurní Brunet Pi 
Una resposta a “Casa Ricart”