«Deseando realizar obras de reforma y mejora ampliando la tienda que ocupa actualmente, embelleciendo exteriormente con motivos de ornamentación que han de cambiar de manera bastante notable el aspecto actual…». Aquesta era la demanda que formulava el propietari Mateu Xaudiera en l’expedient de llicència d’obres signat el 18 d’agost de 1922. La sol·licitud anava acompanyada d’un plànol de la façana que, malgrat estar signat per … Continua la lectura de Can Xaudiera
El primer projecte de Sadurní Brunet per a una botiga a Olot va ser la del pintor Carles Badia, l’any 1913. Estava ubicada als baixos de la casa Pujador, un edifici modernista signat per l’arquitecte Josep Azemar i acabat de construir dos anys abans. Es tractava d’un establiment petit, gairebé es podria parlar d’un aparador gran i transitable, que tenia la particularitat de no vendre … Continua la lectura de Pintor Carles Badia
L’any 1917 Sadurní Brunet va intervenir en dos establiments veïns -situats a la plaça del Mercat de Tortellà- i va transformar-los en comerços més vistosos i propers a l’estètica modernista. Fou aquest mateix any quan Martí Pujol Aiguaviva va comprar una farmàcia a Facund Prat i s’instal·là en el número 5 (a la “placeta”, a la cantonada del carrer de França) i va encomanar la … Continua la lectura de Farmàcia Pujol / Xocolateria Pi
Durant les Festes del Tura de l’any 1918 es va inaugurar al carrer de Sant Rafel, número 4, d’Olot, la botiga Quera i Ricolt, una lampisteria que venia productes sanitaris de la casa Sangrà. En el setmanari El Deber del dia 14 de setembre de 1918 descrivien així la impressió de la primera visita: «Presenta aquest establiment un bell conjunt, al que hi cooperen alhora … Continua la lectura de Quera Ricolt
En el fons Sadurní Brunet Pi, hi ha una sèrie de dibuixos i fotografies que mostren una clara filiació amb treballs similars als que va desenvolupar durant la seva prolífica etapa modernista però amb una difícil ubicació i datació. En algun cas es podria tractar de simples idees no realitzades i, en d’altres, de projectes que durant el procés d’investigació sobre l’autor no hi ha … Continua la lectura de Projectes no localitzats
En el rosari de disciplines tècniques que Sadurní Brunet descrivia en les primeres targetes de presentació, n’hi ha de genèriques (escultor, modelista, decorador, dibuixant de tota mena de projectes…) juntament amb alguna altra de més específica com les escenografies de teatre. Entre les primeres temptatives professionals, aquest camp de treball va tenir importància. Una prova d’això podria ser la maqueta conservada de l’embocadura de teatre. … Continua la lectura de Escenografies i cinemes
Situada vora el riu Fluvià, la fàbrica tèxtil de Ca l’Artigas estava ubicada al costat de les antigues muralles carlines, de les quals incorporava una part del traçat i la torre de defensa. A causa de successives intervencions arquitectòniques —com la que va servir per acollir l’Exposició Regional Olotina de Belles Arts i d’Indústries Artístiques, l’any 1900—, l’edifici tenia una aparença eclèctica, però disposava d’elements … Continua la lectura de Ca l’Artigas
A partir de l’any 1923 i fins al 1939, només es pot comptar la participació de Sadurní Brunet en la construcció i decoració de dos habitatges: la casa Farigola (1926) i la casa Pagès (1928). La cada vegada més estesa obligatorietat de signar els projectes arquitectònics per part d’un facultatiu homologat, la pèrdua d’influència del Modernisme i dels seus elaborats dissenys decoratius i, per descomptat, … Continua la lectura de Casa Farigola / casa Pagès
Sadurní Brunet va dissenyar per a Manuel Ricart una reforma molt important que afectava la façana, els interiors i el celobert d’una finca. En els cinc esbossos i cinc dibuixos conservats s’hi poden veure dues propostes diferents per a la façana i els projectes del saló, del despatx i de la decoració d’una part del sostre. És interessant poder contrastar les diferències entre els dos … Continua la lectura de Casa Ricart
La fallida i el tancament de la banca Saderra, Prat y Compañía, l’any 1919, va permetre a Bartomeu Agustí aprofitar el local del carrer de Sant Esteve, número 27, d’Olot, per instal·lar-hi la seva ferreteria. En realitat, va suposar desplaçar-la una dotzena de metres, ja que l’anterior ubicació era al número 1 del carrer de Sant Rafel, tot just tres finques més avall. Probablement el … Continua la lectura de Ferreteria Bartomeu Agustí
Sadurní Brunet Pi 