El Collell

Les primeres dades documentals sobre el santuari de Santa Maria del Collell, a Sant Ferriol, remeten a un priorat benedictí del segle XII, adscrit a Sant Pere de Besalú, però va ser l’aparició de la Verge a un camperol (1483) el que li donaria anomenada i reconeixement. L’auspici de la protecció reial i pontifícia i l’augment del fervor popular van propiciar successives reformes i ampliacions i, a principis del segle XX, la construcció d’una nova església al costat de l’originària. L’edifici —projectat per l’arquitecte Josep Renom— es va començar a aixecar l’any 1914, però va evolucionar a poc a poc donada l’escassetat de recursos. L’any 1929 Sadurní Brunet —amb l’ajut dels seus dos fills grans, Joan i Sadurní— va dur a terme la direcció d’obres amb la comesa principal d’acabar la construcció i culminar la cobertura de la volta amb cassetons. La documentació conservada (contractes, esmenes de contracte i correspondència) dona a entendre el volum de feina i la necessitat d’anar-la ajustant als diners de què es disposaven.

Les fotografies del mateix Brunet mostren l’estructura a mig fer; encara s’havien de cobrir les naus laterals i acabar els murs de la nau central amb una filera de finestres, abans de poder fer la teulada principal. Són imatges interessants per veure l’evolució del procés constructiu. Al lateral esquerre d’una d’aquestes fotografies, per exemple, es pot apreciar el pont de taulons que van fer per aprofitar el desnivell del terreny que hi havia al costat i, així, pujar els cassetons a la coberta: una fràgil estructura de fusta que els estalviava grans i costoses bastides. En una altra es pot veure un dels pocs retrats de la família al complet. Es va fer l’estiu de 1930 aprofitant la visita a l’obra de la mare, dues germanes seves que aleshores vivien a Brussel·les i tots els fills. D’esquerra a dreta s’hi poden reconèixer: Sadurní (fill), Maria, Jordi, Joan, Carolina (la mare), Carme, Sadurní (pare) oferint un got d’aigua de la font del santuari a una de les dues ties, i, a l’extrem dret, Conxita amb el braç recolzat a l’espatlla de Carme.

Durant gairebé dos anys van estar treballant en un projecte complex, però creativament limitat, que se centrava a consolidar el temple seguint les instruccions de l’arquitecte, abans de procedir a complementar-lo ornamentalment (un àmbit en què, probablement, Brunet hauria pogut procedir amb més llibertat). Però, l’any 1931, la mort de l’arquitecte i la proclamació de la Segona República van suposar l’aturada de l’obra durant deu anys. Una feina, doncs, que serviria per mantenir la família en una època escassa de comandes importants, encara que, veient les cartes amb reclamacions econòmiques, no devia ser gaire beneficiosa.

 

Imatges actuals de l’església nova del santuari de Santa Maria del Collell:

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s