Vista parcial de la cerimònia de consagració de l'altar major de l'església de Sant Esteve de Tuixent, a Josa i Tuixent, 1952 (ACGAX. Fons Sadurní Brunet Pi. Autor: Sadurní Brunet Forasté)

Josa i Tuixent

L’església de Sant Esteve de Tuixent està encarada al vessant occidental de la serralada del Cadí, en el municipi de Josa i Tuixent, a l’Alt Urgell. Es troba situada a mil dos-cents metres sobre el nivell del mar, en un enclavament que sovint havia servit d’encastellament o refugi, fet que es tradueix en un edifici d’aspecte més sòlid o defensiu del que pot ser habitual en un temple religiós. En primera instància costa una mica entendre quin motiu va dur al taller Brunet a intervenir en un lloc tan allunyat, amb unes vies de comunicació molt més complicades que les actuals. La raó es troba en la presència a Olot del sacerdot Llorenç Pascuet Serra, originari de Josa i Tuixent, localitat on la seva família tenia un notable pes polític i social.

En aquesta ocasió l’encàrrec el va dur a terme Sadurní Brunet Forasté ―amb el suport d’un ajudant―, ja que el seu pare començava a ser molt gran, tenia problemes físics i els viatges cap a Josa i Tuixent haurien estat molt fatigosos. La proposta inicial comptava amb dos projectes diferents i es va optar pel més complet i treballat, tot i que, en realitat, es devia elaborar a partir d’elements de repertori utilitzats en treballs anteriors. La llarga llista de projectes construïts en terres empordaneses i garrotxines permetia disposar d’un gran volum de dibuixos, motlles i peces esculpides, fet que abaratia costos i estalviava moltes hores de feina. Així mateix, la distància geogràfica entre aquesta església i d’altres amb peces similars feia que l’originalitat es convertís en un aspecte menor. Les imatges de l’obra enllestida i de la cerimònia de consagració mostren un altar amb lleugeres variacions i adaptacions dels de, per exemple, l’església de Sant Martí, a Pau, o la de Sant Martí, a Terradelles. Sigui com sigui, el resultat va satisfer les expectatives del client i en la placa commemorativa de la inauguració, a més del nom del sacerdot i dels membres del consistori de Josa i Tuixent (entre ells, Josep i Esteve Pascuet Serra, alcalde i regidor, germans del capellà resident a Olot), se citava la construcció a càrrec de la casa Brunet. És una de les poques vegades ―potser l’única― en què es feia explícita l’autoria d’una intervenció de la família Brunet en la redecoració d’una església.

Actualment l’altar major, amb una llampant policromia posterior, continua presidint l’església de Sant Esteve de Tuixent, acompanyat d’una talla romànica de la Mare de Déu de Tuixent i del retaule de Sant Sebastià, datat l’any 1577.

Deixa un comentari