Garriguella

En el seu periple professional i vital, la família Brunet va residir temporalment al municipi de Garriguella, on va dur a terme una intervenció d’envergadura a l’església parroquial de Santa Eulàlia de Noves (edifici del segle XVIII amb elements originaris de l’anterior temple romànic) i una altra de més petita a l’ermita de la Mare de Déu del Camp (església situada als afores del nucli que formava part d’un antic priorat benedictí).

Els treballs projectats per a Santa Eulàlia de Noves foren l’altar major, el del Sagrat Cor, el del Carme, el del Rosari, els forjats de la pica baptismal i diversos elements decoratius. La peça principal, l’altar major, és un dels altars d’obra més grans i ben solucionats que va dur a terme, resolent amb enginy alguns condicionants arquitectònics de les cornises i de la petxina preexistents. Tal com es pot veure en la documentació preservada, l’autor va fer diversos esbossos i croquis bastant definits per ajustar-los a l’estil de l’edifici i a les demandes de l’encàrrec. La patrona, Santa Eulàlia, va acompanyada de Sant Bernat i de Santa Llúcia (dos sants més que es veneraven a Garriguella) en les seves respectives capelletes separades per columnes hel·lèniques i abundant parament decoratiu de repertori. L’obra es va lliurar amb unes poques zones pintades i mai no es va acabar d’acolorir.

La inauguració de les reformes va tenir lloc el 10 de desembre de 1941 i va servir per començar solemnement la Festa Major, amb la processó de les figures dels sants pel poble, la instal·lació en el nou altar i la benedicció. En el programa de les festes s’anunciava així: «Garriguella va a celebrar su fiesta mayor con esplendor extraordinario, sobre todo en el aspecto religioso. Después de los tres años de no poder celebrar ninguna fiesta que tuviera algún cariz de catolicismo y de los dos últimos que se han celebrado los actos religiosos en nuestro templo parroquial saqueado y sin altar ni imagen de nuestra Patrona que lo presidiera, el presente se revestirá de la máxima solemnidad, pues será inaugurado el artístico altar mayor, estilo renacimiento, en consonancia con el del templo (…)».

Posteriorment, es va avançar la posició de la taula de celebració de la missa i, durant la dècada dels vuitanta del segle XX, es van dur a terme reformes que no han afectat gaire l’obra inicial. En conjunt, és una de les intervencions en esglésies fetes per Sadurní Brunet que menys alteracions ha sofert en el transcurs del temps.

A l’ermita de la Mare de Déu del Camp  va reparar l’altar major i els altars laterals de Santa Filomena i dels Dolors. Malgrat alguns canvis, encara es poden apreciar tots els elements decoratius sorgits de la seva mà.

2 respostes a “Garriguella

Deixa un comentari