A l’apartat Calaix de sastre s’anirà publicant setmanalment una fotografia amb la intenció de focalitzar l’atenció sobre un document concret d’entre els que es conserven en el Fons Sadurní Brunet Pi. La voluntat és possibilitar una anàlisi més pausada i animar l’espectador a completar la informació bàsica de què es disposa. Podeu fer-ho deixant un comentari en l’apartat habilitat al final de l’entrada o, si ho preferiu, enviant un correu a l’adreça sadurnibrunet@gmail.com
[Nota: Les observacions que s’inclouen en aquest apartat recullen aportacions fetes després de la crida inicial per col·laboradors externs o són fruit de l’evolució del procés d’investigació i catalogació del Fons Sadurní Brunet Pi.]
—— —— —— ——
10_ La darrera fotografia que publiquem en aquesta secció correspon a un retrat de grup vora el riu amb Sadurní Brunet coronant la composició. És una de les poques imatges signades i datades que es conserven en el fons de l’autor. Tot i que no hi ha apareix cap altre membre de la seva família, en aquell moment –l’any 1914– ja estaven tots instal·lats a Olot. Ens sabríeu dir si, efectivament, correspon a alguna raconada propera a la capital garrotxina?
9_ En aquestes dues fotografies Sadurní Brunet va retratar el mateix grup de gent, variant la posició o afegint-hi algun component, davant d’una casa que s’intueix prou important. No es tracta d’una retrat familiar ja que hi falta el component femení i una major varietat generacional. Més aviat sembla una barreja d’amos, masovers i jornalers disposats a anar a una fira o mercat. En una de les imatges hi figuren tres fills del fotògraf –Joan, Sadurní i Maria–, cosa que permet datar l’escena cap a l’any 1922. Ens sabríeu donar alguna referència sobre la casa o els personatges que hi apareixen?
Observacions: les dues imatges corresponen al molí de la Torre, o d’en Bassols, situat al costat del riu Fluvià al seu pas per la zona de les Tries, a Olot. Agraïm la col·laboració de Maties Castañer.
8_ Sadurní Brunet va fotografiar aquesta casa mentre l’estava rehabilitant o redecorant. A la planta baixa es poden veure dos reixats acabats d’instal·lar que són semblants a d’altres dissenys seus per a la casa Riera i la casa Ricart. Al balcó del primer pis treu el nas un ajudant al costat d’un gran rellotge de sol amb la inscripció “Juan Sala”. L’edifici estava situat al número 16 d’un carrer i localitat que no hem pogut localitzar. Ens hi podríeu ajudar?
Observacions: la imatge correspon a la façana de can Sorribas, edifici situat a la cantonada del carrer Major i el de Santa Magdalena, a Sant Jaume de Llierca. En primer terme, al balcó, un operari treballant i, en segon terme, dues nenes assegudes en un pedrís al costat de l’entrada. Destaquen els reixats de les obertures de la planta baixa, amb disseny característic de Sadurní Brunet, i el rellotge de sol amb la inscripció “Joan Sala”. Brunet va dur a terme, l’any 1917, un projecte de remodelació parcial de l’interior i de les façanes de la casa. La intervenció al pati i alguns forjats de les finestres es conserven en bon estat. Aprofitem l’avinentesa per donar a conèixer quatre imatges més que corresponen a aquesta reforma.
7_ Malgrat el posat sever i els vestits foscos, tot sembla indicar que aquest grup de gent celebraven el matrimoni de la parella que es troba al bell mig. Ben lluny del desplegament coreogràfic, dels rituals sofisticats i del gran nombre de fotografies i documentació audiovisual a què estem acostumats en l’actualitat. La imatge feta per Sadurní Brunet podria ser un dels pocs testimonis gràfics –potser l’únic– d’aquella humil cerimònia que, gràcies a la presència dels seus fills Joan (assegut, en primer terme) i Sadurní (dret, al seu costat), es pot saber que va tenir lloc cap a l’any 1919. Ens sabríeu dir a quina església?
6_ En aquesta ocasió Sadurní Brunet va retratar una vintena de personatges, disposats de manera informal i desordenada, davant d’un petit nucli de cases. La presència del seu fill Joan –en primer terme i tocant-se la boina– permet datar la imatge cap a l’any 1916. El que no hem pogut determinar és a quin veïnat o afores de població es va fer aquesta fotografia.
5_ Durant la seva prolífica etapa modernista Sadurní Brunet va reformar i decorar diferents establiments comercials: Can Xaudiera, Can Bardissa, la drogueria Francesc Tarrús, la botiga Quera i Ricolt, la farmàcia Pujol, etc. Malauradament, només es conserva gran part de la façana de l’antiga ferreteria Bartomeu Agustí i algunes fotografies, plànols i esbossos que donen testimoni d’aquests treballs. Entre el material documental del fons que custodia l’Arxiu Comarcal de la Garrotxa hi ha una fotografia del rètol d’una carnisseria, millor dit, d’una ‘carneceria’, un vulgarisme que el Diccionario de uso del español de la filòloga Maria Moliner recull com a denominació antiga i en desús. Gràcies a les anotacions en el dietari de l’autor, podem saber que durant els mesos de maig i juny de l’any 1917, Brunet va dedicar un bon nombre d’hores a dibuixar, modelar i emmotllar el rètol escultòric amb el cap d’una vaca, un senglar i el nom genèric de ‘carneceria’. Resta saber quina deuria ser la ubicació final d’aquesta obra destinada al client referenciat com a ‘S. Caña’.
Un cop instal·lat a lloc, el reclam publicitari no devia passar desapercebut i, potser, algú ens sabrà dir quin era el seu emplaçament.
4_ Aquestes dues imatges ens mostren una dotzena de persones de diferents generacions, curosament endiumenjats i preparats per composar el retrat familiar. En la perspectiva més oberta i general apareixen figurants a les finestres i balconades d’un sector de la casa. Amb tota probabilitat eren masovers o treballadors que no formaven part del nucli familiar, una circumstància habitual quan es tractava de cases grans.
3_ Un paller en primer terme; la masia amb dos cossos diferenciats (un sembla més recent i acabat d’arreglar); l’era sobrealçada per salvar el desnivell; arbres arrenglerats al fons… Tal com feia habitualment en Sadurní Brunet, podria tractar-se de la fotografia d’una masia després d’haver-hi dut a terme alguna intervenció o reparació.
La figura menuda recolzada a paret de la cabana és el seu fill Joan i, si tenim present que va néixer l’any 1910, podem datar aquesta fotografia pels vols de l’any 1915. El que no hem pogut identificar és el nom i la localització d’aquesta casa.
Observacions: la imatge correspon a can Masdavall, mas situat a la zona de la Moixina, a Olot. Agraïm la col·laboració de Maties Castañer, Josep Maria Canals i Xavier Pladeveya. Aprofitem l’avinentesa per donar a conèixer quatre imatges més que corresponen a la mateixa casa.
2_Al darrera d’aquesta parella de nens que miren encuriosits a la càmera hi ha un conjunt de tres cases i cabanes disperses que no hem pogut localitzar. Les parets seques dels marges –probablement de roca volcànica– i el perfil vagament prepirinenc de les muntanyes del fons fan pensar en un entorn proper a les valls d’Olot.
Ens sabríeu donar alguna informació sobre la possible localització?
1_ Les dues imatges triades per inaugurar la secció Calaix de sastre són especialment atractives i poc habituals dins el conjunt de la producció de Sadurní Brunet. No es tracta de la documentació de cap obra en la qual havia treballat, ni un retrat familiar, ni un entorn fàcilment identificable. Ens trobem davant del retrat de grup d’una sèrie de personatges disposats a celebrar alguna mena de festivitat o acte patronal, brandant instruments musicals i estris estranyament sobredimensionats. En primera instància, es podria pensar que les forquilles de fusta i la presència de nombrosos músics estaria relacionada amb dues activitats molt associades a la població de Tortellà. La consulta a un bon historiador i coneixedor de la localitat ha fet desestimar aquesta hipòtesi.
Així doncs, qualsevol aportació sobre la possible identificació d’aquesta singular celebració serà molt benvinguda.
Observacions: segons indica Manel Carrera Escudé, aquesta fotografia podria relacionar-se amb els “anomenats cors, o ‘corus’, que surten d’excursió a un poble o ciutat de Catalunya. La singularitat d’aquestes colles és que, quan surten en comitiva, porten unes rèpliques de fusta gegants dels estris que els identifiquen i que, quan tornen, duen els vestits carregats amb objectes i productes típics del poble on han anat (menjar, productes, etc.)”. Més informació: http://www.festes.org/articles.php?id=1077
Sadurní Brunet Pi 
FOTO 9
Feu clic per accedir a 103%20B.pdf
ARXIU PDF AJUNTAMENT OLOT
COMPARA FOTOS FINESTRES ??’
M'agradaM'agrada
foto n 9
Antic molí, actualment abandonat. Edifici que ha passat per moltes etapes de reformes i actualment
constitueix una casa de grans dimensions de planta irregular, coberta amb teula àrab amb diferents
pendents. De planta baixa, planta pis i planta superior, amb les façanes remolinades i pintades, amb
obertures regulars i ordenades. Algunes façanes i especialment algunes obertures mostren elements
decoratius, amb formes geomètriques molt marcades. Es fa difícil incloure-ho amb un moviment
arquitectònic perquè és una intervenció tímida. De fet es dóna només en les façanes que donen a la
ciutat. A migdia sembla un altre edifici, amb un aire més rural, donant a l’era,i perpendicular a aquest
costat de la casa hi ha les restes de l’antiga cabanya, que pel que en queda es pot dir que responia a
la tipologia tradicional.
Pel costat de ponent, i en planta baixa, hi ha encara els murets de canalitazació de l’aigua per fer
funcionar el molí. Curiosament aquest molí es troba en el marge dret del curs del riu, a diferència del
d’en Climent i els dos de Sant Roc.
Situada a la llera del riu fluvià, a la zona de les Tries. La casa no té vistes ja que està situada en una
zona baxa i voltada de bosc. L’accés és per la carretera de les Tries.
CONSULTAR FOTOS PDF
Feu clic per accedir a 103%20B.pdf
Feu clic per accedir a 103%20A.pdf
M'agradaM'agrada