Castellfollit de la Roca

L’església de Sant Salvador (o Església Nova) de Castellfollit de la Roca es va construir l’any 1939 per substituir la d’origen romànic (Església Vella), incendiada durant la Guerra Civil, quan bona part de la coberta es va enfonsar i la va deixar inhàbil per al culte. Per construir la nova es va aprofitar l’edifici mig començat de l’escola del poble.

L’any 1945 Sadurní Brunet va projectar un ampli programa decoratiu que, segons la datació dels documents conservats, es faria per etapes i acabaria pels volts de 1949. És de suposar que la raó d’aquest allargament es deu a la impossibilitat de completar-ho en una sola tongada i al fet d’haver d’esperar la disponibilitat pressupostària de la parròquia. Una vintena d’esbossos, plànols i dibuixos presenten diverses perspectives de l’altar major, l’altar de Sant Josep, l’altar de la Puríssima, la trona i altres detalls decoratius, incloent-hi una proposta de vitralls (ben simètrics i senzills, gairebé abstractes). Un d’aquests dibuixos duu el segell de l’aprovació per part de bisbat i un altre és molt acurat i fet a tinta, cosa poc habitual en aquells moments i revelador de l’interès que devia tenir de convèncer de les bondats de la proposta. Les nou fotografies de Brunet mostren l’altar major en tres fases del procés: primer només amb la taula de l’altar i la figura de Sant Salvador i, posteriorment, amb les columnes i la fornícula completa i l’ampliació amb dues figures en els laterals. Són tres seqüències que no es van fer de forma consecutiva, sinó que hi ha dos o tres anys de diferència entre elles, és a dir, responen a la circumstància d’anar-lo completant a mesura que es disposava de recursos econòmics.

Tot i els esforços del seu moment, poca cosa n’ha quedat de tot plegat. Ens trobem davant d’un cas paradigmàtic de l’aplicació de les noves ordenances derivades del Concili Vaticà II, especialment pel que fa referència als canvis en els hàbits litúrgics i a un art «autènticament sacre» centrat més en «la noble bellesa que la mera sumptuositat» (Sacrosantum Concilium, punt 124). Així, per exemple, la nova disposició de la taula de celebració de l’eucaristia, ara amb espai suficient per tal de permetre al sacerdot oficiar de cara als feligresos, va modificar un bon nombre d’altars i gran part de l’aparell ornamental de projectes fets per Brunet.

Genís Baltrons, sacerdot i professor del Seminari de Girona, va ser l’encarregat d’aplicar els canvis necessaris a l’Església Nova de Castellfollit de la Roca a través d’un disseny general molt més auster i ajustat a les renovades indicacions del concili ecumènic. Això explica que, avui, no hi hagi gairebé cap rastre dels anteriors altars, ni de la trona, ni dels altres elements que hagués pogut realitzar, només resta el sagrari i les figures que formaven part dels altars.

Imatges de l’altar major:

 

Imatges dels altars de Sant Josep i de la Puríssima:

 

Esbossos i projectes:

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s