El primer projecte de Sadurní Brunet per a una botiga a Olot va ser la del pintor Carles Badia, l’any 1913. Estava ubicada als baixos de la casa Pujador, un edifici modernista signat per l’arquitecte Josep Azemar i acabat de construir dos anys abans. Es tractava d’un establiment petit, gairebé es podria parlar d’un aparador gran i transitable, que tenia la particularitat de no vendre res sinó que, simplement, actuava de reclam publicitari. Un cartell de fusta anunciava que els encàrrecs calia fer-los uns pocs metres més enllà, al carrer Alt del Tura, número 13, on hi havia el taller i el domicili del pintor. Però l’aparador botiga estava situat en un edifici més vistós i en una via més transitada, el carrer del Carme, cosa que facilitava la funció del que —traslladat a la terminologia actual— es podria dir un showroom. L’interior del local simulava la sumptuosa estança d’un domicili privat amb columnes, capitells, motllures i garlandes decoratives coronat per un espectacular sostre pintat amb la tècnica del trompe-l’oeil. Es tracta del recurs clàssic de crear una il·lusió òptica de profunditat en una superfície plana que ell va fer servir per representar la perspectiva zenital del fragment d’un palau, del seu jardí i del cel que l’envolta. L’esbós que s’ha conservat trasllada la policromia original i manté la marca de la zona on es flexionava per aconseguir un angle de quaranta-cinc graus i així tenir una aproximació més clara al resultat final.
En un espai reduït Brunet va desplegar totes les seves habilitats com a dibuixant, guixaire, escenògraf i decorador. Els mobles són l’únic element del qual no es pot assegurar amb certesa que fossin dissenyats per ell, atès que no hi ha cap esbós previ que ho certifiqui. Amb tot, no es pot descartar que s’encarregués d’escollir-los —juntament amb el paper pintat o els cortinatges— i que assumís la direcció completa de l’interiorisme, tal com faria en altres ocasions. Així doncs, va ser un original i, sobretot, efectista treball que devia servir d’oportuna carta de presentació del jove professional (en aquells moments tenia vint-i-set anys) acabat d’arribar de Barcelona.
Amb el temps s’ha anat esvaint el rastre d’aquesta botiga, bé sigui per la complexitat d’adequar la seva especificitat a la varietat de negocis que s’han aplegat en el mateix lloc, o bé per l’ampliació als espais veïns, o per canvis en els gustos, etc. Actualment tots els baixos de l’edifici estan ocupats per un agrocomerç.
Quan Brunet va rebre l’encàrrec, el pintor Carles Badia tot just tenia divuit anys i acabava de posar-se al davant del negoci familiar, ja que el seu pare havia mort dos anys abans. La necessitat de donar un nou impuls a la feina i, per què no, d’establir un segell propi, són motius que també ajuden a acabar de perfilar la singularitat de la proposta. Això no treu que en una factura de l’any 1919 encara es pugui llegir «Viuda e hijo de J. Badía».
Sadurní Brunet Pi 
Una resposta a “Pintor Carles Badia”