Casa Riera

Una de les primeres obres datades i signades per Sadurní Brunet quan s’acabava d’instal·lar a Olot, l’any 1913, va ser la de la casa Riera, situada al passeig de Miquel Blay, número 34. Es tracta de la reforma de la façana i de gran part dels interiors d’una casa preexistent que va donar com a resultat un conjunt elegant i sense estridències, amb una certa tendència al que podríem considerar com a modernisme eclèctic. Avui encara podem observar les decoracions de les motllures que emmarquen les obertures i els treballs de forja que varien la complexitat i el detallisme en una gradació compositiva que es torna més simple a cada pis. Així, per exemple, són més destacables les baranes que es troben a peu de carrer amb els seus barrots helicoïdals doblegats i els motius sinuosos i florals sobreposats. Els elements dissenyats en ferro, Brunet els va encarregar a Jaume Ferrer, un artesà amb qui col·laboraria sovint, tal com consta en els pagaments que anotava en el seu dietari.

A l’interior, a més de la característica barana del vestíbul, s’han conservat en bon estat totes les intervencions que va dur a terme en la planta baixa i el primer pis, dos espais interconnectats per una escala interior que formen l’habitatge dels propietaris de l’immoble. En el rebedor, els passadissos i els salons principals, els sostres tenen rosasses, cornises, motllures i d’altres elements que responen a les propostes d’estil anglès, alemany o modern, segons queda anotat en els dibuixos previs. Els que fan referència a l’estil modern –a les cambres del pis superior–, són els que amb més propietat es poden entendre com a modernistes i presenten un treball més delicat i enriquit. El marc de l’avantcambra; la fusteria de les portes, vidrieres i armaris encastats; els detalls de guix de l’embigat del rebedor i dels passadissos; els motius florals de la façana posterior, tot són aportacions de Brunet. Tampoc es podria descartar que participés en el disseny d’algun moble, de les làmpades de sostre i en la tria del paper de la paret, però difícilment en el mosaic hidràulic del terra. Tal com succeeix a la façana principal, no es tracta d’una ornamentació molt carregada ni espectacular, ni tampoc la seva proposta més creativa d’aquest període. En el seu conjunt, però, cal considerar-lo com el projecte decoratiu més ben preservat, amb la pràctica totalitat dels components originals de l’any 1913.

 

En el Catàleg de Béns Protegits de l’Ajuntament d’Olot la casa Riera consta com a Bé Cultural d’Interès Local amb un nivell de protecció parcial. Són aspectes a protegir el vestíbul, els elements modernistes característics de la planta principal i la façana en la seva totalitat: materials, textura i cromatisme.

En la sèrie de llicències d’obres del Fons Ajuntament d’Olot de l’ACGAX hi podem trobar el plànol de la façana, datat del 23 de gener de 1913, amb un apunt de la decoració que Brunet desenvoluparia. L’expedient ve acompanyat per una instància signada per Frederic Riera Gustà, el propietari, que semblava que es volia guanyar el favor del màxim responsable municipal apel·lant al fet de «valerse en lo posible de industriales olotenses, con lo que contribuiría en la medida de sus fuerzas a remediar la actual crisis obrera. Esto le motiva a suplicar atentamente se digne aprovar con la urgencia que proceda los susodichos planos».

 

Diverses anotacions del dietari de Sadurní Brunet ens permeten confirmar que, més enllà de la façana i el vestíbul, els seus col·laboradors van desplegar un programa complet operant en la decoració dels tres pisos i, fins i tot, en el jardí.

Una resposta a “Casa Riera

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s