El primer camp de futbol de la Unió Esportiva Olot, situat a la vora de l’antiga estació de tren, comptava amb un quiosc de begudes construït per Sadurní Brunet. No és el primer que feia, ja que anteriorment n’havia projectat un altre a la zona del Tibidabo, a Barcelona. En aquesta ocasió, la utilització del vidre, la coberta amb mosaic de trencadís i el ferro forjat, se substitueixen pel ciment, el guix, la decoració que simula nervadures de troncs, el basament de pedra i un teulat molt pronunciat. La delicada estilització modernista fa un tomb cap a un tractament més rústic i contundent, més adequat als nous gustos de l’època i, ben probablement, als requeriments de qui feia l’encàrrec. El resultat es podria catalogar entre pintoresc i assilvestrat o, tal com ell mateix anomena en un esbós inicial, proper a un suposat estilo del Norte. Com a curiositat, cal esmentar que el rètol del quiosc posava «Parc Olot F.C.» mentre que, en aquells moments, el registre oficial era sota el nom d’Olot Foot-ball Club.
Fent una aproximació a l’edat de tres dels seus fills que apareixen en l’angle inferior esquerre d’una de les fotografies, es pot datar cap a l’any 1928 i cal considerar-lo com una de les darreres intervencions o “construccions” que faria a l’exterior. El posterior trasllat de les instal·lacions esportives cap a una nova seu en va propiciar el desús i la desaparició.
Sadurní Brunet Pi 