Casa Farigola / casa Pagès

A partir de l’any 1923 i fins al 1939, només es pot comptar la participació de Sadurní Brunet en la construcció i decoració de dos habitatges: la casa Farigola (1926) i la casa Pagès (1928). La cada vegada més estesa obligatorietat de signar els projectes arquitectònics per part d’un facultatiu homologat, la pèrdua d’influència del Modernisme i dels seus elaborats dissenys decoratius i, per descomptat, la constant inestabilitat d’un període que s’inaugura amb la dictadura del general Primo de Rivera i es clou amb la Guerra Civil, són motius més que suficients per entendre la davallada d’encàrrecs relacionats amb habitatges o establiments diversos.

A la casa de Ramon Farigola hi va dur a terme una proposta decorativa per a la façana que, en essència, encara presenta clares reminiscències modernistes en els motius florals, en el recurs de les curvatures, en el forjat de la balconada i, també, en les columnes de totxo, que eren una característica personal de l’autor. Però realment cal constatar una diferència important allunyada d’aquest estil, que és el desajust que es produeix entre fons i forma, és a dir, l’ornamentació suposa un detall més cosmètic que real, més sobreposat com una pell artificial que no pas com una necessitat inherent a la proposta arquitectònica. Sigui com sigui, va servir per embellir notablement una casa menuda, situada a la vora de l’antiga estació de tren, que va ubicar en els baixos un bar, tal com testimonia el rètol de «Bar Estación de R.F.» elaborat pel mateix Brunet. Actualment l’edifici encara es conserva però ha perdut, precisament, tota l’ornamentació i només es pot apreciar la silueta d’on estava situada.

 

 

El projecte de la casa Pagès i el de la casa Farigola estaven signats per Josep Esteve Corredor, que va exercir d’arquitecte municipal d’Olot entre els anys 1923 i 1934. En lloc d’una casa seria més apropiat parlar d’un grup de tres domicilis promoguts per Josep Pagès en un espai que s’estava començant a urbanitzar entre els carrers de Francesc Montsalvatge i la plaça de Jaume Balmes, d’Olot. Era un conjunt que presentava un disseny una mica pintoresc i de regust alpí o d’alta muntanya, amb una pronunciada inclinació en dues teulades, que va provocar certa revolada crítica. No hi ha documents que permetin establir quina va ser l’aportació específica de Brunet però —si ens remetem al seguiment fotogràfic— tot fa pensar que ben probablement es va fer càrrec de la direcció d’obres. En canvi, no hi ha constància d’una proposta decorativa destacable. En el transcurs del temps l’edifici ha està modificat i, respecte al dibuix inicial, només podem resseguir una de les accentuades teulades i petits detalls decoratius en ceràmica a l’ampit de les finestres.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s