Hotel del Parc

L’any 1878 Ramon Colom Fort va presentar una sol·licitud a l’Ajuntament d’Olot per construir un hotel en una finca situada a la plaça de Josep Clarà, al sector situat entre els carrers de Joan Carles Panyó i d’Esteve Vilanova. La resposta afirmativa anava acompanyada del prec explícit de respectar la sistematització general que l’arquitecte municipal Josep Esteve havia conferit a tot el conjunt de la plaça porxada. L’any 1917 l’Hotel Colom va passar a mans del matrimoni format per la seva filla Conxita i el cuiner de l’establiment, Miquel Corsellas Vilanova, ocasió que van aprofitar per donar-li una nova presència i denominació: l’Hotel del Parc.

El projecte integral de reforma va anar a càrrec de Sadurní Brunet, i els documents conservats permeten veure tot el desplegament d’elements decoratius i propostes per a escales, vestíbul, lavabos, baranes, tancaments, arrambadors, etc.; gairebé el programa complet, inclosa la proposta inicial del rètol de la façana que tenia el caràcter propi d’altres projectes de Brunet —com la banca Saderra i la ferreteria Bartomeu Agustí—, si bé els nous propietaris van preferir una tipografia més neta i racional, assegurant-se que hi hagués el nom d’hotel, en lloc del de fonda que figura en l’esbós, per remarcar el distintiu de categoria. A més de la dotzena d’esbossos, dibuixos i set fotografies, s’ha conservat un petit quadern amb dades generals de l’obra, que conté anotacions discontínues sobre les despeses generades. Gràcies a això, es poden concretar aspectes com que el disseny el va fer entre els dies 17 i 20 de setembre de 1917; que els plànols amb la proposta general van tenir el vistiplau del client el dia 14 d’octubre i que, a finals de mes, van començar les obres; que la previsió inicial de despeses era de 1.971 pessetes, però pel camí s’acordaria ajustar-ho a 1.750 pessetes; que durant aquest temps va tenir contractats entre sis i vuit operaris, a banda dels altres especialistes a qui havia traslladat elements específics per tal de materialitzar-los (fusters, ferrers, electricistes, etc.). Les obres van finalitzar el mes de maig de 1918, i les imatges conservades del menjador i la terrassa amb tot el parament a punt per rebre els primers clients permeten veure l’elegant i poc carregada reforma modernista.

Una breu crònica publicada el dia 8 de juny en el setmanari La Tradició Catalana felicitava els propietaris per la restauració i la descrivia així: «(…) no desdiu d’un hotel de primer ordre de poblacions de molta més importància que la nostra. L’entrada i l’escala regia i de bon gust, els grandiosos i esvelts menjadors i les clares i ventilades habitacions donen una sensació d’higiene i benestar que unit a la decoració acurada i simpàtica, no és estrany que sedueixi als forasters que entre nosaltres venen a passar la temporada d’estiu». Si ja abans havia tingut molta anomenada, ara redoblava l’aposta per assolir la categoria d’allotjament més prestigiós de la zona per a la prou nombrosa colònia d’estiuejants i per als passavolants ocasionals.

L’any 1928 l’hotel va canviar de mans i el nou director, Privat Calm Busquets, li va renovar la capacitat d’atracció oferint nous serveis com l’obertura de places d’aparcament amb accés des del carrer de Joan Carles Panyó. Durant aquesta època es va convertir en el punt de trobada d’entitats culturals, artistes i intel·lectuals, entre ells, els artistes forans que van participar en l’efímera Escola Superior de Paisatge o la comitiva encarregada de salvaguardar les obres dels museus de Barcelona durant el seu pas per Olot. La presència d’aquests intel·lectuals i personatges afins al Govern republicà va acabar suposant, després de la Guerra Civil, una càrrega de culpabilitat i un boicot gens soterrat, que va provocar l’esllanguiment del negoci fins al seu tancament definitiu, l’any 1941. Posteriorment, va ocupar l’espai la concorreguda Policlínica d’Olot, que preservava encara gran part de les portes i decoracions modernistes. La moderna implantació de pisos remodelats ha fet desaparèixer el rastre de l’antic esplendor de l’hotel, amb la petita excepció de part de l’escala del vestíbul d’entrada.

 

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s