A diferència del que va succeir després de la Guerra Civil, els encàrrecs de caràcter religiós van suposar una part petita de tots els treballs que Brunet va fer en aquest període. A banda de l’oratori de Can Gussinyer, de la decoració de l’església de la Providència o de l’altar de l’església parroquial de Begudà, tenim constància d’algun altre encàrrec de menor envergadura, com capelletes o oratoris particulars.
Una foto feta pel mateix Sadurní Brunet en el moment de la inauguració —on podem intuir les banderoles i ornaments per a l’ocasió— i el permís d’obres sol·licitat en el seu moment ens permeten resseguir la gestació de la capelleta del Sagrat Cor, al carrer de Sant Bernat. En aquest expedient de reforma hi ha una instància, presentada per l’escolapi Manuel Montaner Oliver el 19 de maig de 1921, que fa referència a la voluntat d’instal·lar una «capilla gótica de piedra artificial construida gracias a la generosa esplendidez de varios entusiastas devotos, y deseando colocar la mencionada capilla en la fachada de la casa nº 21 de la citada calle» (referint-se al carrer de Sant Bernat que ell mateix esmentava anteriorment). Acompanyen la carta un plànol de la façana i un esbós de la capelleta que, malgrat estar signat pel tècnic Joaquim Solé, està fet per Brunet o, com a mínim, una bona part, ja que el traç i la cal·ligrafia són característics d’ell.
També sabem l’autoria de la capelleta de la Verge de la Guia gràcies a una notícia publicada al setmanari El Deber el dia 31 de desembre de 1915 on es fa esment de la cerimònia inaugural durant la qual «merecieron muchas alabanzas los iniciadores y cooperadores de tal fiesta, así como el autor de la capillita Sr. Brunet». Un parell de fotografies ens mostren com era tan bon punt va ser instal·lada a la façana d’un edifici de l’avinguda de l’Onze de Setembre i quan ja havia perdut el marc ornamental, l’any 1961.
Sadurní Brunet Pi 
Una resposta a “Capelletes”