La casa Caminals o torre de can Gou és un gran edifici de planta rectangular, amb planta baixa, dos pisos i golfes, teulada a quatre aigües i una prominent torre de base rodona amb teulat cònic a la façana sud. Està situat a l’avinguda de Sant Jordi, a Olot, entre el Parc Nou i els paratges de la Moixina, i segueix els gustos eclèctics d’influències medievalitzants, habituals en moltes construccions de principis del segle XX.
L’any 1916 Sadurní Brunet va intervenir-hi per completar la decoració en guix i, com era habitual, va fer una sèrie de fotografies protagonitzades per l’imponent casalot ancorat en el paisatge rural i com a escenari de la família propietària al balcó, posant orgullosament davant de l’obra enllestida. També apareix com a teló de fons dels seus treballadors (entre sis i deu segons les fotografies), la qual cosa permet deduir el volum de feina feta. Un esborrany de factura en el dietari ho especifica més: «trabajos de decoración en yeso del salón, comedor, chimenea, entrada, arcos, despacho…». La tercera part de les despeses estaven destinades a construir un oratori inclòs en un lateral de l’edifici del qual sobresortia marcant un petit absis. Va ser un treball laboriós i ben executat. Els dibuixos previs per convèncer el client i les fotos un cop finalitzat mostren un altar senzill (d’una sola figura), però finament decorat amb frisos vegetals i motius neomedievals. A l’interior s’intueixen diferents treballs escultòrics als capitells i relleus verticals amb escenes bíbliques. Tot i que els principals encàrrecs provenien d’altres àmbits, Brunet començava a mostrar habilitat en obres de caràcter religiós, com quedaria demostrat poc després en l’oratori Gussinyer i l’altar major de Begudà.
En l’esborrany de factura no en detalla la decoració ornamental de l’exterior, però tot apunta a la seva autoria o, com a mínim, de l’emblema de la façana principal del primer pis, realitzat a partir del mateix model que va crear per al domicili de Josep Saderra: una gran escultura amb dos àngels que subjecten un escut lobulat amb l’anagrama de Jesucrist.
L’antiga perspectiva bucòlica i senyorial contrasta vivament amb l’actual estampa empetitida i desemparada provocada per cert abandonament i la presència de grans mòduls industrials adossats que, a més, escatimen la visió de dues façanes. Can Gou consta com a Bé Cultural d’Interès Local en el Catàleg de Béns Protegits de l’Ajuntament d’Olot i, paradoxalment, en la redacció es valora l’edifici com a «interessant pel seu valor paisatgístic malgrat els afegitons posteriors».
Esborrany de factura i detalls sobre la decoració de can Gou inclosos en el dietari:
Sadurní Brunet Pi 