El vessant pessebrístic de Sadurní Brunet va ser una afició –i una ocupació– que l’acompanyaria tota la vida i li serviria de complement econòmic puntual. A principis de la seva trajectòria professional va fer imprimir unes targetes en les quals convidava a visitar el diorama del seu domicili de Barcelona. Era una bona excusa per donar-se a conèixer. Però quan va començar a tenir molts encàrrecs diversos, en les dates properes a Nadal l’activitat va continuar centrada, de forma gairebé exclusiva, en els pessebres.
A Olot va trobar el terreny propici per mostrar les seves habilitats en aquest àmbit. A la premsa de l’època hi ha constants notícies de pessebres seus, instal·lats a La Caritat, a Sant Francesc o al seu propi taller del carrer de Santa Magdalena, a més de les distincions que anava rebent en els concursos anuals. Eren composicions molt elaborades, amb figures i edificacions fetes per ell, acompanyades d’elements procedents d’altres feines de decoració. Amb el trasllat a una casa molt més àmplia, al carrer de la Proa, va incrementar les possibilitats destinant fins a quatre sales i el jardí per exhibir les seves creacions nadalenques i les dels seus fills, juntament amb figures, casetes i accessoris diversos per posar a la venda.
Cap a l’any 1930 va començar a introduir una novetat tècnica molt aplaudida i celebrada: els primers pessebres animats que es van poder veure a Olot. Un dels més espectaculars va ser el que va presentar l’any 1932 al taller del carrer del Roser. En una sala habilitada amb una volta de guix i bombetes incrustades al sostre, va simular una cúpula celestial amb canvis de llum diürna i estrelles de nit. Diferents enginys mecànics i manuals provocaven sensació de moviment a escenes concretes: els músics ballaven, l’ase feia voltar la sínia, les rentadores esbandien la roba, les flames de la caldera s’encenien i s’apagaven… Fins i tot hi havia un rudimentari sistema de ranures a la part baixa del diorama per introduir monedes de deu cèntims i activar els elements indicats.
Després de la Guerra Civil les complicades circumstàncies van obligar a aprofitar, encara més, les poques possibilitats de negoci que oferia el pessebrisme i no deixava sense atendre cap encàrrec de cases benestants que li’n sol·licitaven un d’específic, ja fos a Olot, Castellfollit de la Roca o Ripoll. Però ja no tornaria a fer els complexos pessebres d’escenes amb moviment i els seus fills Jordi i Sadurní van prendre el relleu en els diorames més elaborats.
Sadurní Brunet Pi 
Una resposta a “Els pessebres”