«Deseando realizar obras de reforma y mejora ampliando la tienda que ocupa actualmente, embelleciendo exteriormente con motivos de ornamentación que han de cambiar de manera bastante notable el aspecto actual…». Aquesta era la demanda que formulava el propietari Mateu Xaudiera en l’expedient de llicència d’obres signat el 18 d’agost de 1922. La sol·licitud anava acompanyada d’un plànol de la façana que, malgrat estar signat per … Continua la lectura de Can Xaudiera
El primer projecte de Sadurní Brunet per a una botiga a Olot va ser la del pintor Carles Badia, l’any 1913. Estava ubicada als baixos de la casa Pujador, un edifici modernista signat per l’arquitecte Josep Azemar i acabat de construir dos anys abans. Es tractava d’un establiment petit, gairebé es podria parlar d’un aparador gran i transitable, que tenia la particularitat de no vendre … Continua la lectura de Pintor Carles Badia
L’any 1917 Sadurní Brunet va intervenir en dos establiments veïns -situats a la plaça del Mercat de Tortellà- i va transformar-los en comerços més vistosos i propers a l’estètica modernista. Fou aquest mateix any quan Martí Pujol Aiguaviva va comprar una farmàcia a Facund Prat i s’instal·là en el número 5 (a la “placeta”, a la cantonada del carrer de França) i va encomanar la … Continua la lectura de Farmàcia Pujol / Xocolateria Pi
En el rosari de disciplines tècniques que Sadurní Brunet descrivia en les primeres targetes de presentació, n’hi ha de genèriques (escultor, modelista, decorador, dibuixant de tota mena de projectes…) juntament amb alguna altra de més específica com les escenografies de teatre. Entre les primeres temptatives professionals, aquest camp de treball va tenir importància. Una prova d’això podria ser la maqueta conservada de l’embocadura de teatre. … Continua la lectura de Escenografies i cinemes
Al cap de pocs mesos d’instal·lar-se a Olot, Sadurní Brunet va començar a rebre encàrrecs de l’escriptor i polític olotí Josep Saderra Mata. En el dietari hi ha alguna breu anotació sobre diverses hores destinades a fer plànols i treballs a casa seva, però el que està més detallat —i en tenim constància gràfica— és una gran escultura amb dos àngels que subjecten un escut … Continua la lectura de Banca Saderra
Situada vora el riu Fluvià, la fàbrica tèxtil de Ca l’Artigas estava ubicada al costat de les antigues muralles carlines, de les quals incorporava una part del traçat i la torre de defensa. A causa de successives intervencions arquitectòniques —com la que va servir per acollir l’Exposició Regional Olotina de Belles Arts i d’Indústries Artístiques, l’any 1900—, l’edifici tenia una aparença eclèctica, però disposava d’elements … Continua la lectura de Ca l’Artigas
La fallida i el tancament de la banca Saderra, Prat y Compañía, l’any 1919, va permetre a Bartomeu Agustí aprofitar el local del carrer de Sant Esteve, número 27, d’Olot, per instal·lar-hi la seva ferreteria. En realitat, va suposar desplaçar-la una dotzena de metres, ja que l’anterior ubicació era al número 1 del carrer de Sant Rafel, tot just tres finques més avall. Probablement el … Continua la lectura de Ferreteria Bartomeu Agustí
L’any 1878 Ramon Colom Fort va presentar una sol·licitud a l’Ajuntament d’Olot per construir un hotel en una finca situada a la plaça de Josep Clarà, al sector situat entre els carrers de Joan Carles Panyó i d’Esteve Vilanova. La resposta afirmativa anava acompanyada del prec explícit de respectar la sistematització general que l’arquitecte municipal Josep Esteve havia conferit a tot el conjunt de la … Continua la lectura de Hotel del Parc
Sadurní Brunet Pi 