Ja hem anat veient que les habilitats de Sadurní Brunet eren més àmplies que les «d’escultor, modelista i dibuixant de tota mena de projectes i treballs en guix», tal com es presentava en les targetes comercials. En l’àmbit privat, més enllà del mobiliari o de les reformes dels seus successius domicilis, va dedicar molt de temps a construir entreteniments per als seus fills. Jordi Brunet explica en els seus apunts que els fills de Sadurní Brunet sempre van gaudir de joguines úniques. N’és un bon exemple el fanalet per anar a esperar els Reis d’Orient que representava el campanar de l’església de Sant Esteve o un saló per a nines de joguina, però, sobretot, són significatius uns enginyosos carretons, de fusta i ferro, que simulaven cotxes amb seients, botzina, palanca d’arrencada, suspensió i algun embelliment decoratiu. El primer model ja es pot veure quan vivien a Barcelona; la resta, els va fer a Olot, on hi afegia xais o gossos com a animals de tir, i així podia sortir a fer les curtes passejades que la docilitat i la resistència d’aquests animals permetien. Tenien la seva funció lúdica i també van ser útils per captar simpàtiques instantànies dels seus fills i d’algunes famílies que es van retratar en el seu taller.
El mateix Jordi Brunet descriu el destí del darrer carretó que va construir el seu pare, el quart o cinquè que devia fer si atenem a la documentació gràfica conservada. Es tracta del que apareix en el dibuix i en algunes fotografies —el més simple i semblant a un carro tradicional de reduïdes dimensions— que, a més de servir per jugar i per dur petites càrregues de feina, va acabar essent requisat i carregat d’armament pels soldats que reculaven camí de França a les acaballes de la Guerra Civil. De joguina a estri per transportar material bèl·lic. Trista i reveladora anècdota.
Sadurní Brunet Pi 
Una resposta a “Carretons i entreteniments”