Situada vora el riu Fluvià, la fàbrica tèxtil de Ca l’Artigas estava ubicada al costat de les antigues muralles carlines, de les quals incorporava una part del traçat i la torre de defensa. A causa de successives intervencions arquitectòniques —com la que va servir per acollir l’Exposició Regional Olotina de Belles Arts i d’Indústries Artístiques, l’any 1900—, l’edifici tenia una aparença eclèctica, però disposava d’elements molt interessants, com la nau central suportada amb pilars de ferro forjat i capitells ornamentats o l’esmentada torre d’estil medievalitzant, l’última que quedava dempeus de la vella fortificació.
En l’esbós inicial de la reforma que es va dur a terme l’any 1918, es pot veure com Sadurní Brunet feia una proposta per remodelar la torre, la porta d’entrada i l’edifici lateral. Finalment, només va poder treballar en la secció d’entrada, on destaquen les columnes amb decoració trenada (molt característiques del seu repertori) i la integració —en un mateix perfil de formes sinuoses i plenament modernistes— de la porta, del rètol d’«Hermanos Artigas» i de la gran finestra rodona. El dibuix de la part de la façana, que no es va realitzar, presenta moltes similituds amb el de la caserna de la Guàrdia Civil.
Tot i el seu interès històric i artístic, l’any 1992 l’Ajuntament d’Olot va autoritzar l’enderroc de la fàbrica.
Sadurní Brunet Pi 