Església de Begudà

En el poble de Begudà, dins el terme municipal de Sant Joan les Fonts, Sadurní Brunet va intervenir en l’església de Santa Eulàlia i en la capella de Sant Cosme, Sant Damià i Sant Grau. En ambdós casos, es dona la significativa circumstància que va projectar reformes els anys 1918 i 1919 i, al cap de vint-i-set anys, les hauria de refer amb una proposta més ajustada als requeriments de l’època.

En la primera reforma duta a terme a l’església de Santa Eulàlia, Sadurní Brunet va dissenyar un altar major amb la patrona a la part central i els quatre evangelistes a banda i banda, damunt d’esveltes columnes coronades per pinacles de regust medievalitzant. La decoració en guix era minuciosa i abundant. El pany del fons recorda el que va fer per a l’església de la Providència i s’aproxima més als seus acurats dissenys modernistes que no pas als formats convencionals que duria a terme en edificis religiosos després de la Guerra Civil. Per convèncer el client i preparar la feina, va elaborar una maqueta en guix que, amb motiu de l’exposició antològica de l’autor, la família Brunet ha donat a la ciutat d’Olot amb destí al Museu de la Garrotxa. Les fotografies fetes pel mateix Brunet donen testimoni de l’obra acabada i de la gent aplegada per celebrar la benedicció.

L’església va ser especialment maltractada durant la Guerra Civil. A la destrucció produïda per un incendi s’hi va afegir l’enretirada de teules i embigat destinats a la seu local del sindicat. En un opuscle editat l’any 1944 el mossèn d’aleshores, Enric Conill Rossell, descriu aquest episodi i dona notícia dels altars cremats. En relació a l’altar major que havia fet Brunet, anota que «era de reciente construcción pero artístico y de buén gusto». També hi detalla tot el cost de les obres de restauració del temple des de l’any 1939 fins al 1943, incloent-hi les famílies que havien aportat donatius i les que no. La suma total de 53.000 pessetes devia suposar un esforç econòmic molt important per a una població que rondava els 545 habitants. Tot i això, l’autor rebla l’escrit amb una pietosa súplica per recaptar més diners i acabar d’embellir-ho tot amb nous altars, campanes, etc.

Els anys 1945 i 1947 Brunet va dibuixar els projectes per a l’altar major, el del Sant Crist i el de la Mare de Déu de Mont-ros, però el resultat final va ser un sol altar central. El que en un principi havia de ser una peça que ocupava tot l’absis es va quedar en el baldaquí de columnes salomòniques amb el Sagrat Cor, la imatge de Santa Eulàlia al damunt, un sagrari i els detalls decoratius del basament, amb la creu de Malta envoltada dels quatre evangelistes: un altar més modest que s’ha conservat en bon estat. Per a Brunet devia ser difícil assumir la distància entre l’antic altar desaparegut, desenvolupat amb cura i ben remunerat, i el nou, més modest i acotat per les urgències i la disponibilitat pressupostària. No sembla que la crida del mossèn tingués gaire efecte. O això, o les butxaques dels feligresos estaven eixutes després de pagar les costoses reparacions anteriors. A una escala menor, a l’església de Sant Cosme i Sant Damià va passar el mateix, les dues propostes completes i ben ornamentades d’altar major, amb fornícules per als dos sants, van traduir-se en un senzill altar lateral d’una sola figura.

En paral·lel a les reformes que se li havien encomanat a l’església de Santa Eulàlia, Sadurni Brunet també va fer noves propostes per a la capella de Sant Cosme, Sant Damià i Sant Grau. Eren projectes prou complets i ben ornamentats que, de nou, van haver de traduir-se en solucions més sencilles i ajustades a les disponibilitats pressupostàries.

Fragments del dietari de Sadurni Brunet dels anys 1918 i 1919, amb diferents anotacions sobre les intervencions a l’església de Santa Eulàlia i la capella de Sant Cosme, Sant Damià i Sant Grau:

5 respostes a “Església de Begudà

Deixa un comentari