Pintor Carles Badia

El primer projecte de Sadurní Brunet per a una botiga a Olot va ser la del pintor Carles Badia, l’any 1913. Estava ubicada als baixos de la casa Pujador, un edifici modernista signat per l’arquitecte Josep Azemar i acabat de construir dos anys abans. Es tractava d’un establiment petit, gairebé es podria parlar d’un aparador gran i transitable, que tenia la particularitat de no vendre … Continua la lectura de Pintor Carles Badia

Retrat de grup davant la farmàcia de Martí Pujol i la xocolateria de Carles Pi, a Tortellà, 1918 (ACGAX. Fons Sadurní Brunet Pi. Foto: Sadurní Brunet. Codi atribuIt 28.1.4.2)

Farmàcia Pujol / Xocolateria Pi

L’any 1917 Sadurní Brunet va intervenir en dos establiments veïns -situats a la plaça del Mercat de Tortellà- i va transformar-los en comerços més vistosos i propers a l’estètica modernista. Fou aquest mateix any quan Martí Pujol Aiguaviva va comprar una farmàcia a Facund Prat i s’instal·là en el número 5 (a la “placeta”, a la cantonada del carrer de França) i va encomanar la … Continua la lectura de Farmàcia Pujol / Xocolateria Pi

Quera Ricolt

Durant les Festes del Tura de l’any 1918 es va inaugurar al carrer de Sant Rafel, número 4, d’Olot, la botiga Quera i Ricolt, una lampisteria que venia productes sanitaris de la casa Sangrà. En el setmanari El Deber del dia 14 de setembre de 1918 descrivien així la impressió de la primera visita: «Presenta aquest establiment un bell conjunt, al que hi cooperen alhora … Continua la lectura de Quera Ricolt

Treballs al Museu

Els dies 5 i 6 de setembre de 1916, en el dietari de Sadurní Brunet hi apareixen consignats alguns treballs per al Museu d’Olot. Les anotacions indiquen diverses hores de treballs en guix agrupades sota la genèrica definició de «peanas y estatuas». Les fotografies que va fer del material un cop incorporat en les bigarrades sales d’exposició fan molt difícil destriar quines actuacions concretes va … Continua la lectura de Treballs al Museu

Projectes no localitzats

En el fons Sadurní Brunet Pi, hi ha una sèrie de dibuixos i fotografies que mostren una clara filiació amb treballs similars als que va desenvolupar durant la seva prolífica etapa modernista però amb una difícil ubicació i datació. En algun cas es podria tractar de simples idees no realitzades i, en d’altres, de projectes que durant el procés d’investigació sobre l’autor no hi ha … Continua la lectura de Projectes no localitzats

Escenografies i cinemes

En el rosari de disciplines tècniques que Sadurní Brunet descrivia en les primeres targetes de presentació, n’hi ha de genèriques (escultor, modelista, decorador, dibuixant de tota mena de projectes…) juntament amb alguna altra de més específica com les escenografies de teatre. Entre les primeres temptatives professionals, aquest camp de treball va tenir importància. Una prova d’això podria ser la maqueta conservada de l’embocadura de teatre. … Continua la lectura de Escenografies i cinemes

Fortià

Les primeres notícies sobre l’església de Sant Julià i Santa Basilissa, a Fortià, daten del segle XII, si bé la configuració bàsica de l’actual edificació és de l’any 1573, tal com indica la llinda de la portalada. L’any 1948 Sadurní Brunet va fer el projecte general per restituir les imatges cremades durant la Guerra Civil, però, tot i no ser un conjunt molt ambiciós i … Continua la lectura de Fortià

Jafre

En el municipi de Jafre Sadurní Brunet va intervenir en el santuari de la Fontsanta, l’any 1945; en l’església parroquial de Sant Martí, un any més tard, i va projectar la reforma de la casa de Martí Batlle. El santuari de la Fontsanta es va construir al segle XV al costat de la font dels horts de Maria, les aigües de la qual es creien … Continua la lectura de Jafre

Església de Begudà

En el poble de Begudà, dins el terme municipal de Sant Joan les Fonts, Sadurní Brunet va intervenir en l’església de Santa Eulàlia i en la capella de Sant Cosme, Sant Damià i Sant Grau. En ambdós casos, es dona la significativa circumstància que va projectar reformes els anys 1918 i 1919 i, al cap de vint-i-set anys, les hauria de refer amb una proposta … Continua la lectura de Església de Begudà

Sant Jaume de Llierca

De les esglésies de la comarca de la Garrotxa la de Sant Jaume de Llierca és una de les que conserven més elements construïts per Sadurní Brunet. Entre els anys 1947 i 1949 hi va anar desplegant un projecte que abastava l’altar major, els altars laterals del Sagrat Cor i del Roser, a més de la trona, les reixes de ferro forjat i algun altre … Continua la lectura de Sant Jaume de Llierca