Les primeres dades documentals sobre el santuari de Santa Maria del Collell, a Sant Ferriol, remeten a un priorat benedictí del segle XII, adscrit a Sant Pere de Besalú, però va ser l’aparició de la Verge a un camperol (1483) el que li donaria anomenada i reconeixement. L’auspici de la protecció reial i pontifícia i l’augment del fervor popular van propiciar successives reformes i ampliacions … Continua la lectura de El Collell
La casa Caminals o torre de can Gou és un gran edifici de planta rectangular, amb planta baixa, dos pisos i golfes, teulada a quatre aigües i una prominent torre de base rodona amb teulat cònic a la façana sud. Està situat a l’avinguda de Sant Jordi, a Olot, entre el Parc Nou i els paratges de la Moixina, i segueix els gustos eclèctics d’influències … Continua la lectura de Can Gou
Construïda l’any 1920 a partir del projecte de l’arquitecte Joaquim Bassegoda Amigó, la casa Juncosa s’allunya de l’exuberància formal del Modernisme i recupera formulacions neoclàssiques més afins al Noucentisme. Es tracta d’un edifici de planta central rectangular a la qual s’afegeixen els cossos de l’entrada, una tribuna allargada a la façana posterior i una balconada semicircular a la davantera que, en el seu conjunt, assoleix … Continua la lectura de Casa Juncosa
A partir de l’any 1923 i fins al 1939, només es pot comptar la participació de Sadurní Brunet en la construcció i decoració de dos habitatges: la casa Farigola (1926) i la casa Pagès (1928). La cada vegada més estesa obligatorietat de signar els projectes arquitectònics per part d’un facultatiu homologat, la pèrdua d’influència del Modernisme i dels seus elaborats dissenys decoratius i, per descomptat, … Continua la lectura de Casa Farigola / casa Pagès
Tal com s’explica en l’apartat destinat a descriure el fons Sadurní Brunet Pi, malgrat les innegables possibilitats que té, hi ha buits d’informació que impedeixen descriure amb precisió alguns projectes. Pel que fa a les cases, hi ha treballs dels quals s’ha pogut establir la localització i aportar alguna dada bàsica, però no hi ha suficient suport documental per assenyalar i detallar quina mena d’intervenció … Continua la lectura de Altres cases d’aquesta etapa
Quan el polític i empresari Lluís Pons i Tusquets va decidir construir una casa a Olot, va voler comptar amb la participació de Sadurní Brunet, a qui ja havia fet importants encàrrecs quan vivia i treballava a Barcelona. L’edifici, construït entre els anys 1916 i 1917 a partir del projecte de l’arquitecte barceloní Albert Blasco Ochoa, és una destacada torre senyorial envoltada d’un ampli jardí … Continua la lectura de Casa Pons i Tusquets
La casa Gassiot es troba ubicada a la cantonada dels carrers de Sant Rafel i dels Dolors i es caracteritza per les seves tres façanes, on es combinen elements plenament modernistes (com els arabescos dels forjats) amb d’altres de regust medievalitzant (especialment a les finestres de la façana situada a l’eix del xamfrà). Es va construir l’any 1911 a partir del projecte d’Alfred Paluzie Lucena, … Continua la lectura de Casa Gassiot
Una de les primeres obres datades i signades per Sadurní Brunet quan s’acabava d’instal·lar a Olot, l’any 1913, va ser la de la casa Riera, situada al passeig de Miquel Blay, número 34. Es tracta de la reforma de la façana i de gran part dels interiors d’una casa preexistent que va donar com a resultat un conjunt elegant i sense estridències, amb una certa … Continua la lectura de Casa Riera
Sadurní Brunet va dissenyar per a Manuel Ricart una reforma molt important que afectava la façana, els interiors i el celobert d’una finca. En els cinc esbossos i cinc dibuixos conservats s’hi poden veure dues propostes diferents per a la façana i els projectes del saló, del despatx i de la decoració d’una part del sostre. És interessant poder contrastar les diferències entre els dos … Continua la lectura de Casa Ricart
La fallida i el tancament de la banca Saderra, Prat y Compañía, l’any 1919, va permetre a Bartomeu Agustí aprofitar el local del carrer de Sant Esteve, número 27, d’Olot, per instal·lar-hi la seva ferreteria. En realitat, va suposar desplaçar-la una dotzena de metres, ja que l’anterior ubicació era al número 1 del carrer de Sant Rafel, tot just tres finques més avall. Probablement el … Continua la lectura de Ferreteria Bartomeu Agustí
Sadurní Brunet Pi 