Església de Begudà

En el poble de Begudà, dins el terme municipal de Sant Joan les Fonts, Sadurní Brunet va intervenir en l’església de Santa Eulàlia i en la capella de Sant Cosme, Sant Damià i Sant Grau. En ambdós casos, es dona la significativa circumstància que va projectar reformes els anys 1918 i 1919 i, al cap de vint-i-set anys, les hauria de refer amb una proposta … Continua la lectura de Església de Begudà

Sant Jaume de Llierca

De les esglésies de la comarca de la Garrotxa la de Sant Jaume de Llierca és una de les que conserven més elements construïts per Sadurní Brunet. Entre els anys 1947 i 1949 hi va anar desplegant un projecte que abastava l’altar major, els altars laterals del Sagrat Cor i del Roser, a més de la trona, les reixes de ferro forjat i algun altre … Continua la lectura de Sant Jaume de Llierca

Església de la Divina Providència

L’any 1922 s’iniciaven els tràmits per construir una església al costat mateix de la casa convent on s’havien instal·lat les religioses clarisses a finals del segle XIX. El projecte, signat per l’arquitecte Josep Danés i Torras, constava d’una sola nau amb elements neogòtics que s’alineava perpendicularment al carrer de Tomàs de Lorenzana, d’Olot. En la redacció d’una notícia sobre la inauguració, publicada l’1 de gener … Continua la lectura de Església de la Divina Providència

Altres treballs d’aquesta època

Aprofitant l’estada de Sadurní Brunet a terres empordaneses per reconstruir l’interior de moltes esglésies, es troben alguns plànols i fotografies d’encàrrecs que li servien per complementar els escassos ingressos. Es tracta dels projectes de la casa Martí Batlle, a Jafre (1945), la nova decoració del cinema i el bar de Verges (1945) o les reformes del Mas Quintà, a Maçanet de Cabrenys (1947). En les … Continua la lectura de Altres treballs d’aquesta època

Projecte de reforma de la façana de la caserna de la Guàrdia Civil, 1916 (ACGAX. Fons Sadurní Brunet Pi. Codi atribuït 5.1.1)

Caserna de la Guàrdia Civil

A principis de l’any 1916 les sessions plenàries de l’Ajuntament d’Olot van començar a constatar la preocupació que hi havia pel possible trasllat de la Guàrdia Civil a un altre municipi degut a la manca d’unes instal·lacions adequades. Per solucionar aquest problema, el consistori va decidir llogar una fàbrica en desús situada a la plaça del Palau, vora el riu Fluvià, per allotjar definitivament el … Continua la lectura de Caserna de la Guàrdia Civil

Carretons i entreteniments

Ja hem anat veient que les habilitats de Sadurní Brunet eren més àmplies que les «d’escultor, modelista i dibuixant de tota mena de projectes i treballs en guix», tal com es presentava en les targetes comercials. En l’àmbit privat, més enllà del mobiliari o de les reformes dels seus successius domicilis, va dedicar molt de temps a construir entreteniments per als seus fills. Jordi Brunet … Continua la lectura de Carretons i entreteniments

Vista general del poble de Sant Mori, 1946 (ACGAX. Fons Sadurní Brunet Pi. Autor: Sadurní Brunet. Codi atribuït 33.7.7)

Sant Mori

A la petita població empordanesa de Sant Mori, Sadurní Brunet va treballar en els dos edificis més prominents situats en el nucli antic: l’església de Sant Maurici (nom del qual prové per aglutinació el de Sant Mori) i el castell que va donar origen a aquest nucli de població. Ambdues feines es van realitzar simultàniament (alguns dibuixos comparteixen dissenys d’elements dels dos llocs) i estan … Continua la lectura de Sant Mori

Oratori de Can Gussinyer

L’oratori de Can Gussinyer està construït a la part baixa de la centenària casa situada als afores de Castellfollit de la Roca. Ocupa una estança rectangular de quatre per tres metres i una alçada de cinc, aproximadament, amb una entrada exterior on es llegeixen les inscripcions: «Refugium peccatorum» i «Juan Gussinyer me feu fer», que és qui encomanaria la decoració de tot l’interior a Sadurní … Continua la lectura de Oratori de Can Gussinyer

Garriguella

En el seu periple professional i vital, la família Brunet va residir temporalment al municipi de Garriguella, on va dur a terme una intervenció d’envergadura a l’església parroquial de Santa Eulàlia de Noves (edifici del segle XVIII amb elements originaris de l’anterior temple romànic) i una altra de més petita a l’ermita de la Mare de Déu del Camp (església situada als afores del nucli … Continua la lectura de Garriguella