Garriguella

En el seu periple professional i vital, la família Brunet va residir temporalment al municipi de Garriguella, on va dur a terme una intervenció d’envergadura a l’església parroquial de Santa Eulàlia de Noves (edifici del segle XVIII amb elements originaris de l’anterior temple romànic) i una altra de més petita a l’ermita de la Mare de Déu del Camp (església situada als afores del nucli … Continua la lectura de Garriguella

Vilajuïga

Durant la residència a Garriguella per fer la reconstrucció de l’interior de l’església de Santa Eulàlia de Noves, Sadurní Brunet va fer propostes de reformes a esglésies de localitats properes, com les de Pedret i Marzà, Vilajuïga o Colera.  De totes elles, la que va poder dur a terme un més ampli i que, en part, encara es conserva, és el de l’església de Sant … Continua la lectura de Vilajuïga

Casa Hostench

La casa de la família Hostench estava situada al carrer de Sant Rafel d’Olot, fent cantonada amb el carrer dels Dolors. L’any 1916 es troben diverses anotacions en el dietari de Sadurní Brunet que indiquen diferents treballs: «modelo floral y arrimadero casa Hostench» (4.1.1916), «modelos lavabo Hostench» (14 i 15.1.1916), «acabar chimenea casa Hostench» (25.1.1916), «repasar comedor y cornisas Hostench» (28.1.1916), «modelo templete y altar … Continua la lectura de Casa Hostench

Gegants de Calella

L’any 1935 Sadurní Brunet es va traslladar a Calella per confeccionar les figures dels gegants de la població. L’encàrrec el va rebre d’un constructor de la localitat, Narcís Lagares Banús, que va dur a terme totes les gestions, a més de posar un espai on fer-los i pactar les despeses que consten en la correspondència conservada: 2.000 pessetes de material i 450 de la feina … Continua la lectura de Gegants de Calella

Vista frontal del taller carrer del Roser, a Olot, amb Joan Brunet Forasté a la porta, entre els anys 1931 i 1935 (ACGAX. Fons Sadurní Brunet Pi. Autor: Sadurní Brunet)

Plaques de carrer

Un bon reflex de la conflictivitat historicosocial de l’època es troba en les nombroses plaques de carrer que li encarregaven a cada canvi de règim polític. Decrets governamentals i acords municipals que posaven i treien honors, catalanitzaven o castellanitzaven, es traduïen en comandes per a diversos pobles de la comarca: Olot, Sant Joan les Fonts, Santa Pau, les Preses… Anades i tornades en el nomenclàtor … Continua la lectura de Plaques de carrer

Projecte del taulell i les portes de la sucursal de la banca Saderra, Prat y Compañía, 1915 (ACGAX. Fons Sadurní Brunet Pi. Codi atribuït 6.1.5)

Banca Saderra

Al cap de pocs mesos d’instal·lar-se a Olot, Sadurní Brunet va començar a rebre encàrrecs de l’escriptor i polític olotí Josep Saderra Mata. En el dietari hi ha alguna breu anotació sobre diverses hores destinades a fer plànols i treballs a casa seva, però el que està més detallat —i  en tenim constància gràfica— és una gran escultura amb dos àngels que subjecten un escut … Continua la lectura de Banca Saderra

Vista general del quiosc de begudes del camp de futbol de l'Estació, a Olot, 1928 (ACGAX. Fons Sadurní Brunet Pi. Autor Sadurní Brunet. Codi atribuït 16.1.2)

Quiosc del camp de futbol

El primer camp de futbol de la Unió Esportiva Olot, situat a la vora de l’antiga estació de tren, comptava amb un quiosc de begudes construït per Sadurní Brunet. No és el primer que feia, ja que anteriorment n’havia projectat un altre a la zona del Tibidabo, a Barcelona. En aquesta ocasió, la utilització del vidre, la coberta amb mosaic de trencadís i el ferro … Continua la lectura de Quiosc del camp de futbol

Sadurní Brunet Forasté, amb el santuari i l’església del Collell al fons, 1929 (ACGAX. Fons Sadurní Brunet Pi. Autor: Sadurní Brunet. Codi atribuït 31.2.14)

El Collell

Les primeres dades documentals sobre el santuari de Santa Maria del Collell, a Sant Ferriol, remeten a un priorat benedictí del segle XII, adscrit a Sant Pere de Besalú, però va ser l’aparició de la Verge a un camperol (1483) el que li donaria anomenada i reconeixement. L’auspici de la protecció reial i pontifícia i l’augment del fervor popular van propiciar successives reformes i ampliacions … Continua la lectura de El Collell

Can Gou

La casa Caminals o torre de can Gou és un gran edifici de planta rectangular, amb planta baixa, dos pisos i golfes, teulada a quatre aigües i una prominent torre de base rodona amb teulat cònic a la façana sud. Està situat a l’avinguda de Sant Jordi, a Olot, entre el Parc Nou i els paratges de la Moixina, i segueix els gustos eclèctics d’influències … Continua la lectura de Can Gou

Casa Juncosa, en procés de construcció, 1920 (ACGAX. Fons Sadurní Brunet Pi. Autor: Sadurní Brunet. Codi atribuït 22.1.1.1)

Casa Juncosa

Construïda l’any 1920 a partir del projecte de l’arquitecte Joaquim Bassegoda Amigó, la casa Juncosa s’allunya de l’exuberància formal del Modernisme i recupera formulacions neoclàssiques més afins al Noucentisme. Es tracta d’un edifici de planta central rectangular a la qual s’afegeixen els cossos de l’entrada, una tribuna allargada a la façana posterior i una balconada semicircular a la davantera que, en el seu conjunt, assoleix … Continua la lectura de Casa Juncosa