Gegants de Calella

L’any 1935 Sadurní Brunet es va traslladar a Calella per confeccionar les figures dels gegants de la població. L’encàrrec el va rebre d’un constructor de la localitat, Narcís Lagares Banús, que va dur a terme totes les gestions, a més de posar un espai on fer-los i pactar les despeses que consten en la correspondència conservada: 2.000 pessetes de material i 450 de la feina del mateix Brunet. Segons anota el seu fill Jordi, devien ser dels pocs ingressos que tenia la família en una època difícil i amb poca feina ben remunerada.

En el blog sobre la faràndula de Calella es dona informació sobre la història d’aquestes figures apuntant que la seva construcció la va començar l’escultor olotí Jaume Farrerons, el qual, quan havia començat el bust del gegant, va morir sobtadament. A partir d’aquí intervé Sadurní Brunet per enllestir les tres figures, incloent-hi el dibuix de la carcassa i dels vestits (tal com es pot veure en un esbós). Un cop s’observa el conjunt, sembla difícil de creure que l’autoria i el modelatge de totes les figures no siguin exclusius d’un mateix autor. Sigui com sigui, mostra, un cop més, la seva habilitat tècnica per resoldre projectes de tota mena i la capacitat d’acomodar-se als condicionants previs. Com a curiositat, cal esmentar que en el mateix blog es diu que Farrerons es va inspirar en el gegant d’Olot per dissenyar el de Calella i que Sadurní Brunet va prendre com a model una de les seves filles (probablement Conxita) per a la gegantessa.

S’han conservat tres documents que permeten fer un seguiment de l’encàrrec: una carta de Narcís Lagares adreçada a Joan Brunet Forasté, datada l’11 de març de 1935, en què li trasllada la voluntat de la comissió de fer els gegants; un rebut de l’avançament d’una part de les despeses totals pressupostades, i una darrera carta breu, del 14 de juny de 1935, en què li recorden que els gegants es sufragarien per subscripció popular i que no rebria tot l’import de la feina fins l’any següent. L’esclat de la Guerra Civil va fer que es quedés sense cobrar, circumstància que va agreujar la delicada economia domèstica d’aquella època.

Els gegants es van presentar el 20 de juny de 1935 i, posteriorment, es van refer amb cartró en els tallers de l’establiment El Ingenio, de Barcelona, perquè eren de guix massís i molt difícils de portar. Les figures han patit una accidentada història, però gràcies al fet de conservar els motlles s’han pogut recuperar. L’any 2002 es va estrenar una rèplica actualitzada i es van batejar amb els noms de Quirze, Minerva i Mastegamosques. Podeu trobar més informació i imatges en el blog:  http://gegantscalella.blog.cat/figures/

Fragment de l’article «Història  dels  gegants  de  Calella  i  dels  orígens de  la  colla  dels  geganters (1935-1985)», de Jordi Amat i Teixidó, publicat a Sessió d’Estudis Mataronins. Mataró. Núm. XXXII (2016) , p. 211-244. Article complet en aquest enllaç.

«(…) En  aquest  moment  entra  en  escena  un  altre  personatge  bàsic  per  a  la  nostra història,  em  refereixo  a Narcís  Lagares Banús, constructor  de  52  anys,  d’origen olotí  i  afincat  a  Calella  d’ençà  el  1929  o  1930. Tenia  una  preciosa  casa,  avui  desapareguda,  al  carrer  Costa  i  Fornaguera cantonada  Passatge de Maria  Cristina.  El  taller  situat als  baixos,  prop  de l’eixida, serviria  com  a  centre  de  creació  dels  gegants  i  del  Mastegamosques,  un  curiós nan  que té un llunyà parentiu  amb  en Lligamosques d’Olot, representava un bufó, anava  vestit  de  color  vermell  i  portava  cascavells  penjant,  a  la  mà  duia  un espolsador. El  model  copiat  va  ser  el  dels  gegants  d’Olot,  el  bust  del  gegant  tenia  una clara  semblança  al  gegant  olotí,  la  gegantessa  copiarà  el  de  la  filla  de  l’escultor Brunet i se seguiria així la mateixa pràctica que a Olot, on la geganta també copiava el  rostre  d’una  noia  del  poble. S’escollí  aquell  model  per  la  gran  tradició  que  té  la  capital  de  la  Garrotxa, per  ser  la  procedència  d’en  Narcís  Lagares  i  dels  escultors  Ferrarons  i  Brunet, arribats  expressament  d’Olot.  La  sobtada  mort  de  l’artista  Ferrarons  va  ser  una gran  contrarietat,  el  quinzenari  Cap-Aspre  se’n  feia  ressò.  No  obstant  això,  no s’aturà l’obra,  s’havia posat  un calendari,  havien d’estar enllestits  per  la festivitat de  Sant  Quirze  i  Santa  Julita  o  pel  Corpus,  aquell  dia  havien  de  ser  batejats  i regalats  a  la  ciutat  de  Calella.  Va  caldre  cercar  un  altre  escultor,  seria  el  també olotí  Brunet,  qui  acabaria  l’obra  de  Ferrarons,  completant  amb  èxit  les  testes  de fang (…).»

2 respostes a “Gegants de Calella

  1. Felicitats per la iniciativa de recuperar i dignificar la memòria de Sadurní Brunet. Calella té un deute amb aquest escultor que fou capaç de realitzar uns gegants d’una altíssima qualitat artística. Jaume Ferrarons, que també era d’Olot, havia començat les escultures, però no va poder acabar-les perquè morí sobtadament.

    Tan sols comentar dos aspectes. La població es diu “Calella”, no pas “Calella de Mar”. Agrairíem la correcció.
    Els noms de Quirze i Minerva corresponen als gegants recuperats l’any 2002, inspirats en els noms de les festes majors de Calella. Sadurní Brunet, però, no conegué mai aquests noms. Els gegants eren anomenats, simplement, gegant i gegantessa.
    Van ser estrenats el 20 de juny de 1935, en la diada de Corpus. Posteriorment van ser refets amb cartró als tallers de “El Ingenio”, de Barcelona, perquè eren de guix massís i molt difícils de portar. L’esclat de la guerra va fer que les escultures de Brunet es perdessin, però, es van conservar els motlles. De manera que aquests gegants van poder ser recuperats posterioment, el 1943 i abandonats de nou el 1961.

    Un cop més felicitats per l’exposició i per la voluntat de recuperar la figura de l’artista polifacètic Brunet.

    Liked by 1 person

    1. Benvolgut Aniol,
      Moltes gràcies pels comentaris. Les dades que aportes serviran per corregir i enriquir els continguts.
      En relació a la denominació de Calella, cal demanar disculpes perquè, ben probablement, es deu a la distinció que fem els habitants de les terres gironines per tal de no tenir confusions respecte a la localització que tenim més propera de Calella de Palafrugell.
      Gràcies, de nou, i contents que us agradi la iniciativa.
      David Santaeulària (administrador de l’espai web)

      M'agrada

Respon a Sadurní Brunet Cancel·la la resposta

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s